Llegit Monsieur Teste de Paul Valéry, en la traducció al català d’Àlex Susanna publicada per Laertes el 1980, acompanyada d'una extensa introducció de Jordi Llovet. Aquí en teniu una petita tria:
M'encega el que veig. M'eixorda el que sento. Allò de què entenc, em torna ignorant. Ignoro en tant i en la mesura que sé. Aquesta il·luminació davant meu és una bena, i cobreix una nit o una llum més… Més què? Aquí es tanca el cercle, d'aquest estrany capgirament: la coneixença, com un núvol sobre l'ésser; el món brillant, com nubècula i opacitat.
Lleveu-ho tot perquè hi vegi.
*
No estic fet per les novel·les ni pels drames. Llurs grans escenes, ires, passions, moments tràgics, lluny d'exaltar-me, m'arriben com esclats mísers, estats rudimentaris on s'amollen totes les bestieses, on l'ésser es simplifica fins la niciesa; i es nega en lloc de nedar en les circumstàncies de l'aigua.
*
Per què m'agrada el que m'agrada? Per què odio el que odio?
Qui no desitjaria capgirar l'índex dels seus desigs i desdesigs? Canviar de sentit els seus moviments instintius?
Com és possible que sigui alhora com una agulla imantada i com un cos indiferent?…
*
És el que duc de desconegut en mi mateix el que em fa.
És el que tinc d'inhàbil, d'incert, que és ben bé jo.
La meva feblesa, fragilitat…
Les llacunes són la meva base de partença. La impotència, el meu origen.
La meva força surt de vosaltres. El moviment meu va de la meva feblesa a la meva força.
La indigència real m'engendra una riquesa imaginària; i sóc aquesta simetria; sóc l'acte que anul·la els meus desigs.
Hi ha en mi alguna facultat més o menys exercitada, per considerar —i fins haver de considerar— els meus gustos i repugnàncies com purament accidentals.
Si en sabés més, potser veuria —en lloc d'aquest atzar—, una necessitat. Però veure aquesta necessitat, això és encara diferent… El que em constreny no és pas meu.
*
En què es diferencia aquesta tarda, aquesta llum falsa, aquest avui, aquests incidents coneguts, aquests papers, aquest tot qualsevol, en què es diferencia d'un altre tot, d'un abans-d'ahir? Els sentits no són prou subtils per veure que hi ha hagut canvis. Sé que no és pas el mateix dia, però l'únic que faig és saber-ho.
Els meus sentits, massa poc subtils per desfer aquesta obra tan fina o tan profunda que és el passat; massa poc subtils perquè jo vegi que aquest lloc o aquest mur no són pas idèntics, potser, al que eren l'altre dia.
*
Si sabéssim, no parlaríem —no pensaríem, no ens parlaríem.
La coneixença és com estranya a l'ésser-mateix. —L'ésser s'ignora, s'interroga, es fa respondre…
*
Llibertat - Generalitat.
Tot el que faig i penso no és sinó Espècimen del meu possible.
L'home és més general que la seva vida i els seus actes. Està previst per a més eventualitats de les que pot conèixer.
M. Teste diu: El meu possible no m'abandona mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada