«Resum de literatura llatina», de Carles Riba

Fa poc més d’un any, Edicions Cal·lígraf va reeditar el Resum de literatura grega de Carles Riba (vegeu Algunes novetats bibliogràfiques importants), un petit volum de 62 pàgines publicat el 1927 en la Col·lecció Popular Barcino, que recollia les lliçons professades per Riba sobre els autors grecs en l’Escola de Bibliotecàries. La reedició ampliava aquell volumet inicial amb una introducció de l’hel·lenista Eusebi Ayensa i una antologia de textos en traducció catalana, que il·lustraven la presentació dels principals autors de la literatura grega. 

Ara acaba d’aparèixer el Resum de literatura llatina, del mateix autor, publicat el 1928, fruit també d’aquelles lliçons. Com en el volum anterior, la reedició d’aquesta obra ha estat a cura d’Eusebi Ayensa, que ha redactat un pròleg i també hi ha afegit una antologia de textos de la literatura llatina. Molts d’aquests fragments estan traduïts pel mateix Riba, ja que Ayensa hi ha incorporat un breu recull de textos originals en traducció catalana que acompanyava l’opuscle Nocions de literatura llatina, més breu encara que el Resum de literatura llatina, publicat per Riba cap a finals dels anys vint.

Encara que han passat molt de temps des de l’aparició d’aquest petit llibre, Eusebi Ayensa remarca que «els judicis de Riba segueixen essent, avui dia, perfectament vàlids, sobretot perquè el que el lector té a les mans no és pas un manual d’investigació, sinó simplement un resum dels principals autors, moviments i obres de la literatura llatina, sense cap altra finalitat, com reconeixia el mateix Riba en la nota final que clou el llibre, que “fornir la [informació] indispensable per a satisfer una primera curiositat de conjunt”».

Com destaca  Ayensa en el pròleg, la concisió i la claredat és un dels principals atractius d’aquest llibre, i tot això, «que no és poc, presentat amb un to gens fred ni academicista, sinó amb un escalf d’humanitat i ensems de passió». Aquesta observació és exacta i es pot comprovar només que fullegem una mica el volum. Així, Riba caracteritza la prosa de Cèsar com a «nua, viva, lluminosa i breu» i assenyala que l’estil de Sal·lusti «té un no se sap què de ràbia concentrada: és concís, reservat, enèrgic, consirós, ara i adés cabalístic», mentre que el de Sèneca és «alguna cosa de nou: tallat a frases curtes, transparent i d’un continu guspireig». 

De Ciceró, informa en un pas que «fou autor, encara, d’abundosos poemes; els fragments salvats no permeten d’enyorar-los gaire». En les línies dedicades a Lucreci, escriu que pocs poetes del món han igualat la seua misteriosa força. Parlant de la Història d’Alexandre, de Curci Rufus, remarca que «el material, mig històric mig llegendari, hi és elaborat amb un gran sentit del color i del moviment que fa la lectura de les gestes d’Alexandre apassionant com una novel·la de cavalleries». I sobre Tàcit, escriu: «Retraient una dita de Racine, Tàcit és un formidable pintor d’ànimes; la seva lucidesa arriba fins als mòbils més íntims de les conductes. Ordena els fets dramàticament, i el seu estil, partint del de Sal·lusti, tot nervi, sense intermediaris, restret fins a la tortura, en què cada mot és una imatge, ha esdevingut proverbial».

L’antologia, que ocupa dues terceres parts de les 236 pàgines de què consta el llibre, es llegeix en la seua varietat amb un gran plaer. El millor que se’n pot dir és que cada fragment triat fa venir ganes de llegir el llibre complet. Tots els autors esmentats per Riba hi apareixen il·lustrats. Hi podem llegir en el seu context frases proverbials, que qualsevol lector mitjanament culte se sap de cor en llatí (o se sabia), com l’Homo sum, humani nihil a me alienum puto que pronuncia un personatge de Terenci en una escena d’El botxí de si mateix, i que Riba tradueix així: «Sóc home: res de l’humà em sembla estrany a mi». O el Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra, amb què Ciceró comença ex abrupto un dels seus discursos contra Catilina. Hi he pogut llegir, per primera vegada, la impressionant carta de Plini el Jove a Tàcit, en la qual descriu la mort del seu oncle, l’escriptor i científic Plini el Vell, en l’erupció del Vesubi de l’any 79 dC, a qui dedica aquestes paraules: «Tinc, certament, per benaurats aquells homes als quals, per una gràcia dels déus, és donat coses dignes d’ésser escrites, o d’escriure coses dignes d’ésser llegides; reputo, però, més benaurats encara aquells que pogueren fer l’una cosa i l’altra. En el nombre d’aquest serà el meu oncle». En fi, també podreu llegir la història d’amor entre un dofí i un noi que conta Aulus Gel·li, l’escena de pesca a les ribes del riu Mosel·la que descriu Ausoni, un fragment de la Història d’Alexandre, de Curci Rufus, en què es narra una trobada entre Alexandre i Talestris, reina de les amazones. o l’elegia en què Tibul, a punt de participar en una campanya militar, lloa l’amor i la vida plàcida del camp, i condemna la guerra. O el retrat de l’emperador Neró de Suetoni. Sobre Neró, Riba escriu en el seu opuscle aquesta única frase: «No és provat que el mateix Neró no fos un poeta de cert talent». 

Aquest Resum de literatura llatina i l’antologia que l’acompanya, és un alcohol que fa ganes de llegir més. Justament perquè es tracta d’un recorregut molt sintètic i esquemàtic, el lector el pot utilitzar com un mapa per fer-se un itinerari de lectura de la literatura llatina. Per als professors i els alumnes de literatura universal, la reedició d’aquestes síntesis de les literatures clàssiques de Grècia i de Roma és d’una utilitat impagable.