És un home alt, flac, una mica desairós, miop, amb uns vidres gruixuts, d’una sociabilitat no gaire corrent, més aviat complicada. De vegades d’una gran expressivitat, de vegades molt callat i discret. Sempre extremament cordial i d’una discreció instintiva. Se li fa difícil posar-se en contra del que ell no comparteix; però, quan se sent saturat, o se’n va o inicia una envestida terrible, d’excel·lent dialèctica i molt fonamentada, terrible, és quan es veuen els fons de les coses i hom sap el terreny que trepitja. La seva ironia no el porta mai a les posicions estrabul·lades; més aviat al pacte, a la comprensió i a l’acord. Té un tic intermitent al nas —arronsa el nas. És el mateix que es pot observar, sovint, en els conills. En manifestar-se-li, la cara se li crispa. És la mateixa crispació que es pot observar en els retrats de Trotski; però, així com la cripació, en aquests retrats, és permanent, continuada i fixa, en Fuster és esporàdica i intermitent —cosa que no té gens d’importància, evidentment. […]
Els esdeveniments ocorreguts a València i en alguns punts del país, a conseqüència de la publicació d’alguns llibres de Fuster (sobretot els que tenen un esperit més òbviament crític i positiu, com per exemple El País Valenciano i Nosaltres els valencians), m’ha fet pensar en la força dels mediocres, que a tot arreu és immensa. Quan s’organitzen contra algú, són difícils de rompre —imbatibles. No es pot pas badar… Ara, Fuster, d’una formació clara i precisa, encara és més imbatible.
És el cas del literat absolut, completament lliurat a aquest sinistre i sanguinari ofici d’escriure. I el curiós és que és un home intel·ligent —cosa molt rara en aquesta professió. És ponderat, tracta de veure-hi clar, de comprendre el fabulós i complicadíssim entrellat de la vida, estableix perfectament la diferència existent entre la teoria i la pràctica, cosa que és molt dificil de trobar en la gent del país —i en la nostra professió encara més. Ara que la publicació del seu llibre Nosaltres els valencians li ha produït tanta repercussió entre les persones positives, no he pas constatat que els fums li hagin pujat al cap. Fuster és un home de gran ambició, però d’ambició llarga i autèntica —cosa que està molt bé. En termes generals és un home d’una intel·ligència excepcional, de primera categoria.
Josep Pla, Notes per a Sílvia (OC, 26)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada