BALADA [QUE VILLON FÉU A REQUESTA DE LA SEVA MARE PER PREGAR A LA MARE DE DÉU]
Senyora del cel, reina de la terra,
Emperadriu dels aiguamolls infernals,
Acolliu aquesta vostra humil cristiana,
Tingueu-me entre els vostres escollits,
Encara que no hagi fet res per merèixer-ho.
Els vostres beneficis, Dama i Senyora meva,
Depassen de lluny tots els meus pecats,
I sense la vostra gràcia, ningú no pot
Guanyar-se els Cels. No sóc mentidera:
En aquesta fe, jo vull viure i vull morir.
Al vostre Fill digueu-li que sóc seva,
Que els meus pecats esborri
I que em perdoni com a l'Egipciana,
O com féu amb Teòfil el clergue,
Aquell que per gràcia vostra fou alliberat i absolt,
Malgrat que havia fet un pacte amb el dimoni.
No m'ho deixeu fer mai, això, a mi;
Vergeimmaculada que en Vós porteu
El sagrament amb el qual se celebra la missa:
En aquesta fe, jo vull viure i vull morir.
Dona sóc, pobra i vella,
Ignorant, incapaç de llegir lletra.
A l'església de la qual sóc parroquiana
Hi veig pintat un Paradís amb tot d'arpes i llaüts,
I també un infern on s'abrusen els pecadors.
L'un em fa temor, l'altre és font d'alegria.
Feu-me tenir la joia, poderosa deessa
A qui tots els pecadors invoquen,
Curulls de fe, sense hipocresia ni peresa:
En aquesta fe, jo vull viure i vull morir.
Vós portàreu, gran Verge sobirana,
Jesús-rei que no té fi ni cessa.
El Totpoderós fent-se feble com nosaltres,
Els cels deixà i vingué en nostre ajut
Oferint a la mort sa bella joventut,
És ell Nostre Senyor i jo el professo:
En aquesta fe, jo vull viure i vull morir.
François Villon (aprox. 1430 - abans del 1489)
(François Villon, Les balades. Labreu Edicions. Traducció d’Andreu Subirats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada