Joan Fuster per a joves

Els professors d’institut utilitzen sovint els textos de Fuster com a material de lectura en classe, si més no en els cursos de batxillerat. Saben per experiència que els seus assaigs són un model excel·lent per a aprendre a estructurar un text, per aprendre a fer servir els recursos tipogràfics més enllà del punt i la coma o per aprendre a marcar les relacions lògiques entre les oracions d’un paràgraf. En definitiva, per aprendre a escriure, fent servir una llengua clara i precisa. A més, i més important encara, llegir Fuster equival a practicar una mena de gimnàstica mental, tonificant i desinfectant alhora. Finalment, però no pas en últim lloc, la seua obra ens recorda que hi ha literatura més enllà de la novel·la, la poesia i el teatre.

En la majoria dels casos, la reacció inicial dels alumnes davant la lectura de Fuster és de desconcert i d’interès alhora. Per a ells és la primera vegada que llegeixen un assaig literari, un gènere que ni sabien que existia, i que presenta la raresa, o l’inconvenient, de no tenir una intriga narrativa. També els desconcerta algunes característiques del seu estil literari, entre els quals l’ús de la ironia o els contrastos expressius, igualment irònics, entre un mot culte i un altre de col·loquial. I, sobretot, el fet que Fuster no segueix en els seus assaigs una línia rectilínea d’exposició i argumentació. Els alumnes solen dir que Fuster passa d’una cosa a altra i que no saps mai on vol anar a parar. L’observació és exacta. Alguns, però, s’adonen aviat que aquesta característica dels assaigs de Fuster els fa més intrigants que la lectura de qualsevol novel·la policíaca. 

Superada aquesta reacció inicial de desconcert, inevitable perquè s’han vist encarats per primera vegada a uns textos assagístics tan personals, a la majoria dels alumnes comença a agradar-los Fuster: els fan gràcia els seus estirabots i el seu sentit de l’humor. Troben divertits els punts de vista sorprenents sobre qualsevol qüestió o el fet que els obligue a prolongar el seu compte les reflexions plantejades en els seus assaigs. En aquest sentit, els assaigs de Fuster són intrigants. D’altra banda, hi ha un aspecte de l’obra de Fuster que en facilita enormement la lectura entre els lectors més joves. Deixant de banda les obres de caràcter monogràfic —Nosaltres els valencians, Literatura catalana contemporània o Heretgies, revoltes i sermons—, la major part dels assaigs de Fuster prenen la forma del fragment: l’article, l’aforisme, l’apunt o l’entrada breu del diari personal, que admeten de ser llegits separadament, a petites dosis.

Un llibre que pot facilitar enormement aquest primer contacte dels alumnes de batxillerat amb l’obra de Fuster és l’antologia que acaba de publicar Salvador Vendrell amb el títol de Joan Fuster per a joves. Com adverteix Vendrell en la introducció que ha redactat, únicament ha seguit dos criteris a l’hora de fer la tria dels textos: «la comprensió fàcil i la brevetat. Coses que podem trobar sense dificultats en els llibres de Fuster, perquè el seu propòsit més important era fer-se llegir». Es tracta, per tant, de textos íntegres, no fragments extrets d’altres textos més llargs, que poden ser llegits en veu alta a classe i permeten que l’atenció dels lectors es concentre amb facilitat. La tria de Vendrell, a més, ofereix una panoràmica molt representativa de l’obra de Fuster de temàtica humanística i general, la que tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana. Els textos seleccionats provenen, d’una banda, de llibres com el Diari 1952-1960, Babels i babilònies, Sagitari, Diccionari per a ociosos i Consells, proverbis i insolències. De l’altra, d’articles breus apareguts en la premsa periòdica.

Joan Fuster per a joves ha estat publicat per Onada Edicions en la col·lecció Imprescindibles del seu catàleg. Si sou professors i voleu que els vostres alumnes llegisquen Fuster en classe, aquesta antologia és segurament la millor proposta, la més atractiva, i la més efectiva també, de totes les que hi ha a hores d’ara al mercat editorial. I si no sou professors, o encara que ho sigueu, i tampoc no sou joves, o no tan joves com els alegres estudiants de batxillerat, heu de saber que la lectura d’aquesta antologia us enganxarà igualment. Us farà entrar ganes de llegir més Fuster. Llegiu si no, com a mostra, L’art de llegir, un dels articles seleccionats per Vendrell, que no havia llegit encara. I si l’havia llegit, no el recordava. No puc resistir la temptació de reproduir-lo complet. És antològic, i no únicament perquè està inclòs en una antologia:

L'ART DE LLEGIR

I vostè, ¿què demana a les seves «lectures»? Probablement, la pregunta té moltes contestacions possibles, i fins i tot contradictòries. Deixem-ho estar. Ara: algunes persones tenim, entre més preferències, la de llegir autors o obres que ja sabem que s'oposen a la nostra manera de pensar, per exemple. No hi busquem corroboracions sinó l'estímul d'un «enemic» que ens obliga a reflexionar sobre allò que consideràvem obvi. «Temeu l'home d'un sol llibre», deia —segons diuen— sant Agustí. A mi també em fa por la gent d'un sol llibre, o d'un sol diari, aquells que no llegeixen més que el que els reconforta en els propis prejudicis. Són els fanàtics. Els qui em coneixen saben la meva afecció per l'Unamuno, i és un detall. Diuen que li tinc «mania». No, no! Una pàgina d'Azorín —o de l'Ors— em deixa indiferent, o m'interessa per unes altres raons. Amb l'Unamuno, en canvi, tinc sempre una «discussió» pendent: política o filosòfica o com sigui. I també amb don Joan Maragall. I ara que em surt Maragall: ¿per què han deixat tan de banda, els nostres intel·lectuals, el Maragall «pensador»? No tot, en ell, comença i acaba amb el «Cant espiritual» o amb «la paraula viva»! Però torno a la meva: d'una «lectura», el millor profit que en podeu traure és el revulsiu que us empasseu. Potser us farà vomitar, potser no. Si vomiteu, si vomitem, poc o molt, les «idees fixes» que hem acumulat per educació o per inèrcia de classe, això que haurem guanyat. Per al cos i per a l'ànima. La majoria dels clients dels psiquiatres són individus que no han sabut triat uns llibres emètics, quan calia.

Joan Fuster (Digestions temporals, dins Obra completa, vol. 3, Assaig II. Barcelona: Edicions 62, 2011)