Ahir, Vicent Olmos ens va enviar una caixa amb exemplars de L’estupor, acabats d’eixir de la impremta. El llibre començarà a distribuir-se a les llibreries després de Pasqua i des de dilluns que ve es podrà adquirir en el web de l’editorial Afers.
He quedat molt satisfet amb el resultat de l’edició. Tant la caixa de la pàgina com la tipografia que s’hi ha fet servir són molt clares i agradables. La il·lustració de la portada, que reprodueix un quadre de René Magritte, m’agrada especialment. L’ha triada Vicent Olmos.
L’estupor és un llibre inusual. Així i tot, tinc l’esperança que trobarà els seus lectors. Més endavant, quan siga a les llibreries, ja us comentaré més coses d’aquest recull d’assaigs inèdits del meu pare. De moment, us deixe ací el text de la solapa i de la contraportada:
«Josep Iborra (Benissa 1929 - València 2011) es va llicenciar en dret i en filosofia i lletres, i es va doctorar en filologia romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser subdirector de l’Institut de Ciències de l’Educació i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Va col·laborar com a crític literari en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters, Revista de Catalunya i d’altres). Va publicar un llibre de narracions (Paràboles i prou, 1955; 2a edició ampliada, 1995).) i diversos volums d’assaig literari com Fuster portàtil (1982, Premi d’assaig Joan Fuster 1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2004, VI Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2004), Breviari d’un bizantí (2007, 17è Premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris), Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012) i Fuster, una declinació personal (2014).»
«L’estupor, seguint l’estela d’Inflexions i de Breviari d’un bizantí, recull una sèrie d’assaigs breus, la majoria dels quals es poden classificar en dos blocs: els dedicats a la reflexió moral i filosòfica, i els centrats en la crítica i la teoria literàries. Tots dos blocs, però, comparteixen una concepció de la literatura com una aventura intel·lectual que s’identifica amb un procés d’interrogació i de coneixement de la realitat i del propi jo, més enllà de les crosses habituals de la tradició humanista. Amb aquest volum es presenta un primer lliurament dels nombrosos manuscrits inèdits que Josep Iborra (1929-2011) va deixar a la seua mort. Alguns dels textos de L’estupor analitzen diversos aspectes relacionats amb l’experiència de la literatura, com ara les classes de lectors, la passivitat i l’activitat en la lectura, els lectors de novel·les, l’aparició del lector modern, els llibres de capçalera, la representació del lector en la mateixa literatura, la presència dels grans autors en la seua obra, la conversió del lector en escriptor, la relació entre lectura i escriptura, i entre aquesta i la vida…»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada