dissabte, 26 de desembre del 2020

Històries de Nova York

Em va divertir i em va agradar tant que em va posar de molt bon humor. El responsable d’aquest efecte sobre el meu estat d’ànim ha estat un llibre, concretament Històries de Nova York, una selecció d’alguns dels millors contes entre els més de 600 que va escriure O. Henry, molts dels quals ambientats a Nova York. Els ha publicats Viena Edicions en la col·lecció El cercle de Viena, possiblement la tria de narrativa del segle XX més atractiva que es pot llegir a hores d’ara en català. La traducció, a cura de Xavier Pàmies, és excel·lent. 

O. Henry, pseudònim de William Sydney Porter (1862-1910), va ser durant la primera dècada del segle vint un dels escriptors més populars dels Estats Units. I ho continua sent. Cap al 1920 s’havien venut gairebé cinc milions d’exemplars dels seus llibres a Nord-amèrica, i era molt llegit també a Europa, a Rússia sobretot. Se’l coneixia com el «Maupassant ianqui». 

O. Henry combina dos aspectes del conte que van contribuir al seu èxit: la forma narrativa fortament estructurada creada per Poe i la veu oral d’un narrador, com si fos un contacontes, que s’adreça a un auditori més que a un lector. D’altra banda, aquesta veu, que crea un efecte de proximitat amb el lector, gairebé de complicitat, es distancia de la seua història amb jocs de paraules i comentaris irònics sobre les fórmules lingüístiques i narratives que utilitza. O. Henry se situa així a les antípodes de la impersonalitat narrativa que reclamava Flaubert i que tant Maupassant com Txékhov van intentar practicar. 

dimarts, 22 de desembre del 2020

Comunicat dels graduats de filologia catalana sobre la cobertura de les places de valencià


El col·lectiu Filologia Catalana Activa, format per graduats en filologia catalana per la UV o per la UA, ha publicat un comunicat en el diari Nosaltres La Veu, en què denuncia els criteris que se segueixen per cobrir les anomenades places de difícil cobertura (les que no s’han pogut cobrir amb les persones integrants de la bossa de treball). Gent incompetent en valencià, però que té un C2 purament nominal, passa per davant d’un graduat en filologia catalana. 

Val la pena que llegiu el comunicat complet, perquè la situació que es denuncia és tan greu com preocupant, clicant aquest enllaç: Es necessiten professors de valencià, però els filòlegs estan a l’atur.