dissabte, 24 d’abril de 2021

«Les hores» de Josep Pla o les estacions de l’any

Les hores
de Josep Pla, volum 20 de l’Obra completa de Destino, es va publicar per primera vegada durant els anys cinquanta en l’editorial Selecta, al costat d’altres dos volums, Els anys i Els moments, amb els quals formava una mena de trilogia sobre el pas del temps. Aquests tres llibres portaven un subtítol, que ha desaparegut en l’edició de Destino: Les hores (El pas de l’any), Els anys (El pas de la vida), tots dos del 1953, i Els moments (El pas de les hores), publicat el 1955. Tots tres procedien en gran part d’articles en castellà de la secció «Calendario sin fechas» de la revista Destino.

El volum 20 de l’Obra completa incorpora un bon grapat d’articles nous respecte a la primera edició en la Selecta, tal com adverteix Pla en el pròleg. Els articles afegits estan dedicats la majoria al fenomen del turisme i són, en general, molt inferiors als altres. Només es justifiquen per la voluntat de fer un volum més gruixut. Els anys i Els moments, per la seua banda, han estat recollits en Humor, candor (volum 24 de l’OC), que també incorpora articles nous i en suprimeix d’altres de les edicions anteriors. Per tant, el caràcter de trilogia que tenien aquests llibres es va desfer i la concentració de cada un també.

Pla justifica i explica en el prefaci el títol de Les hores: «l'he titulat Les hores, perquè és un títol greu, adequat i bonic. Les persones que d'una manera voluntària i conscient fan una vida una mica solitària saben la ressonància, de vegades resignada, de vegades al·lucinant, que la paraula hores suscita. Pensar en les hores, sentir el pas de les hores, produeix, en determinats moments, una inquietud —sovint una angoixa— molt complexa». Una mica més avall hi afegeix que «el pas de les hores es fa especialment perceptible en determinats llocs —en el camp, en les poblacions petites— desproveïts d'evasions, saturats de tedi macilent».

El títol del llibre, en efecte, és greu i bonic. S’hauria pogut titular també Les estacions. El pas de les hores —el pas de l’any— ve marcat, o venia marcat, sobretot al camp i a les poblacions petites, com remarca Pla, pel pas de les estacions. Els articles aplegats en Les hores estan dedicats a la recreació literària, més o menys lírica, de les estacions de l’any, sobretot a la descripció dels paisatges característics de cada una al nostre país. Xavier Febrés, en l’últim llibre que ha dedicat a Pla (Josep Pla o la vitalitat. Una biografia literària), destaca que Les hores és un dels llibres singulars entre els quaranta-set volums de l’Obra completa, perquè, en contra de la tendència habitual a la barreja dels altres volums, està centrat en el que per a ell representa la principal especialitat de l’autor: «la lírica descriptiva derivada de l’observació de la poesia quotidiana de les coses».

No m’ha sorprès que l’estació que més agradava a Pla fos la tardor. Ell justificava la seua preferència des d’un punt de vista hedonista: «les sensacions bàsiques de 1'home semblen anar unides a moviments mecànics molt simples: la distensió primaveral, el recolliment de la tardor. D'aquests dos moviments, ¿quin és el més hedonista? Potser el segon. Recollir-se és cosa fina. Tancar les portes, una delícia. Limitar l'horitzó, arraconar-se al foc de la llar, un pur encant. Això és el que representa, potser, en aquest país, el temps de les castanyes: el moment culminant de la vida d'interior després de la dispersió de tants de mesos». A més, la comparava favorablement, contra el tòpic, amb la primavera, que és «curta, sol tenir una llum agra, és castigada de vents, és una inundació d'una verdor tan tendra que la seva fatalitat sembla consistir a tornar-se ràpidament pols esgrogueïda», mentre que la tardor «és més estable, més consolidada, d'una llum més suau i d'un aire més fi». S’hi podria afegir que per a la majoria de la gent, i no sols per a la població escolar, la tardor és la primera estació de l’any, la del nou curs que comença després de les vacances de l’estiu. Els començaments, en general, inviten a l’optimisme i a un punt d’il·lusió. Com que es tracta d’un retorn cíclic, caldria parlar més exactament de recomençament, cosa que sempre tranquil·litza.

Pla il·lustra aquesta valoració moral de la tardor amb la figura d’Horaci, que defineix com «un home desproveït de vanitat transcendent». Per a Pla, la lliçó d'Horaci és la de l'home que «no estigué mai dominat pel tedi, tot i posseir el mínim: poca terra, casa petita, una mica de llenya, pa i vi per a anar tirant just». La tardor, amb la seua invitació al recolliment, al plaer concentrat, a l’eliminació del desfici estèril, és una metàfora d’aquesta actitud vital. Aquestes pàgines m’han recordat Puixkin, un altre poeta de la tardor («amant sóc de l’estació, benvolgut lector, / esplèndida és la seva bellesa calmada. / Amb els seus colors d’adéu, l’esperit m’alegra»). La primavera l’entristia i el desassossegava. La «bellesa calmada» de la tardor, em canvi, li feia desaparèixer la inquietud, o l’esmorteïa si més no. Josep Carner i Josep Sebastià Pons —el poeta preferit de Pla— també tenien en aquesta estació el seu referent moral i estètic.

En les pàgines d’aquest llibre el lector hi trobarà alguns dels passatges més citats de Josep Pla, com ara aquell en què afirma que l’únic que li falta a la rosa per a ser perfecta és ser comestible. El contrapunt antilíric encara apareix més remarcat quan descriu la sensació que experimenta davant el desflorament dels ametllers: «jo crec que, en efecte, els ametllers són cosa de poesia, figuracions bellíssimes. Són cosa de tanta bellesa que quan, en virtut de la fugacitat de les coses, es produeix el desflorament, jo sento la mateixa buidor fonamental que vaig sentir el dia que a Càller, a Sardenya, em robaren la cartera».

La història del robatori de la cartera a Càller, divertidíssima, la podeu llegir, completa, en Les illes (volum 15 de l’OC), concretament en les pàgines 284-287. La conclusió que va extreure Pla d’aquesta experiència és la següent: «A Càller vaig constatar que quan us roben la cartera no us la tornen mai més».


Cap comentari:

Publica un comentari