dijous, 2 de juny de 2022

Per a què llegir


Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes
, de Paulo Cosín Fernández. Un altre llibre que intenta persuadir-nos de la bondat de la lectura, escrit per una persona directament implicada en el negoci editorial. Alguns detalls que m’han cridat l’atenció: Paulo Cosín dedica el seu llibre als seus fills, als seus fillols, a tots els nebots i nebodes, als germans i a les germanes, i a «todos los jóvenes y no tan jóvenes», és a dir, a tothom, «para que descubráis a través de la lectura el paraqué de vuestra existencia». M’ha estranyat que en aquesta dedicatòria no hi apareix la seua parella o, com a mínim, la mare dels seus fills, com se sol dir. Però després d’aquesta pàgina inicial n’hi ha dues d’agraïments. La primera persona a qui dóna les gràcies és Carmen, «porque compartimos nuestras vidas, por tu ánimo constante, por tu sentido del humor…» Etcètera. Ja estic tranquil. El pròleg, signat per Javier Urra, no desentona amb les dedicatòries i els agraïments, gràcies a una peculiaritat estilística que el fa igualment divertit. Cada paràgraf està format per una sola frase en què es diu més o menys el mateix tres vegades, com ara aquesta: «Si la lectura nos interpela, los libros pueden ser terapéuticos, un bálsamo para el alma, un cometa para elevar la mirada más allá de la ideación suicida». O aquesta altra, que funciona com a conclusió: «Lean, léanlo hasta el punto final donde este gran editor y escritor se confiesa, se libera, se prepara para ese viaje del alma».

L’escriptura de Paulo Cosín reprodueix aquesta peculiaritat d’escriure a les palpentes del prologuista i en fa servir algunes altres de collita pròpia. Així, és incapaç de dir res sense afegir-hi una citació que, suposadament, dóna autoritat i il·lustra el que diu. O el que vol dir. Moltes de les pàgines del llibre no són més que un seguit de citacions apedaçades més mal que bé. Algunes paraules del text estan impreses en negreta i en tinta blava, normalment la que encapçala el principi de cada paràgraf. També hi fa servir esquemes sinòptics. L’autor sap que llegir és molt difícil i tracta de facilitar les coses. Sovint, a l’hora d’introduir una qüestió, parteix de la definició que fa el diccionari de la RAE dels termes que s’hi relacionen, cosa que demostra l’arrelament d’aquest llibre en la millor tradició cultural hispànica.

Para qué leer està organitzat en una introducció, sis capítols i un epíleg. La introducció, al seu torn, té tres parts: La lectura como enseñanza, La lectura como virtud i La lectura, una sabiduría compartida. La idea principal exposada per Paulo Cosín és que cal fomentar la lectura «para alcanzar esa sabiduría que nos haga existir como adultos en el mundo». A més, afirma amb aplom que llegir ens ajuda a «aprender a vivir en la incertidumbre», a «cultivar la sabiduría» i a «promover el cuidado y la cooperación». La lectura, per tant, és una virtut. Així i tot, reconeix amb equanimitat que «a lo largo de mi vida también he conocido a excelentes personas que apenas leen; hay más caminos, este no es el único, pero sí un buen camino si lo pensamos bien». Molt bé!

El títol del primer capítol sembla més aviat l’enunciat d’una tesi: «leer nos hace humanos». Després d’aquest argument definitiu, com que encara hi pot haver gent tan miserable que pose en dubte les bondats de la lectura, l’autor torna a la càrrega en els capítols següents. Per exemple, llegir no sols és una virtut, sinó també un plaer. En canvi, fer-se una cervesa o un gintònic pot ser un plaer per a alguns depravats, però cap persona amb principis admetria que es tracta també d’una virtut. Inexplicablement, per a àmplies capes de la població el plaer de la lectura no és tan evident com el de la cervesa o el gintònic. Cosín fa algunes propostes per a posar remei a aquest drama. Entre les mesures proposades hi ha la metacognició i l’establiment d’expectatives elevades. Són les seues paraules. Potser, en comptes de parlar del plaer de la lectura, seria millor presentar-la com un vici —ce vice impuni, que en deia aquell—, per fer-la més atractiva. La virtut és àrdua. El vici és agradable.

En el tercer capítol, dedicat a la comprensió lectora, hi he trobat aquesta perla: «Desde mi punto de vista, ser capaz de hacerse preguntas, de preguntar correctamente, de interrogar al texto, y en este sentido encontrar anomalías, es más importante que llegar a comprenderlo». És una altra mostra de l’arrelament de l’autor en la millor tradició hispànica. Abans d’entendre res, cal embestir sense miraments. Com en el capítol anterior, pensant sobretot en el gremi docent, fa algunes propostes per a treballar en l’aula la comprensió lectora. Per a aclarir si els alumnes han entès un text, recomana preguntar-los: «¿Alguien tiene alguna pregunta?»

En el capítol quart, dedicat a la relació dels adolescents i dels joves amb la lectura, no cal escarrassar-se gaire. La lectura es recomana per ella mateixa perquè facilita el diàleg, tan necessari en aquesta etapa de la vida. A més, com remarca Cosín, el diàleg «se encuentra pues en ese punto medio virtuoso de Aristóteles, por lo que la lectura así entendida ya se vislumbra como una virtud que nos conduce a la sabiduría. Fuera del diálogo está la destrucción del yo, que se da cuando predomina la lógica del ego, (egológica de Lévinas)». Una altra virtut que té la lectura per als adolescents i els joves és que ajuda a aprofundir en la seua educació emocional, ja que «en todo aprendizaje debemos tener en cuenta las emociones como el interés, la ansiedad, la frustración, la excitación o el sentimiento de admiración al contemplar la belleza».

En l'epíleg que tanca el llibre, i com a traca final, Paulo Cosín fa un prec perquè en aquesta empresa de foment de la lectura «vayamos todos a una (como Fuenteovejuna) o como los Mosqueteros. Que todas las personas implicadas en este empeño (educadores, familias, amigos, políticos), de manera individual y colectiva ayudemos a nuestros jóvenes y adolescentes a que deseen existir como sujetos adultos en el mundo y que usen una de las mejores herramientas que tenemos a nuestro alcance, la lectura. Però no una lectura cualquiera, sino como hemos ido defendiendo aquí, una lectura como virtud, para alcanzar otras virtudes como la sabiduría y la bondad».

Paulo Cosín és director d’Ediciones Morata, vocal de la junta directiva de la Federación de Gremios de Editores de España i de l’Asociación de Editores de Madrid, de la qual és vicepresident, i coordinador de la Comisión de Pequeñas Editoriales. El text de la solapa ens informa que «cree firmemente en el trabajo conjunto de todo el sector del libro, en el valor de cada elemento de la cadena, desde la creación hasta el lector, y es un acérrimo defensor de la bibliodiversidad. Considera el fomento de la lectura un pilar de toda sociedad democrática, y entiende que es urgente implantarlo y potenciarlo en los jóvenes y adolescentes como el mejor legado que les podemos ofrecer».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada