El crític formalista rus Viktor Sklovski va assenyalar que l’estratègia principal de Tolstoi com a novel·lista consistia a descriure un objecte o una situació com si el veiés per primera vegada. Es tractava de no dir mai les coses pel seu nom, sinó de desintegrar sempre una acció o objecte complex en els seus components individuals, com ara quan escriu «un tros de tela en un pal» per a referir-se a una «bandera». Els detalls que ofereix no són fets culturals complexos, sinó àtoms d’experiència. Aquest mètode atomitzador i disseccionador, una forma del que Shklovski anomenava estranyament, desenganxa les etiquetes que l’hàbit i la convenció social han aplicat al món, i caracteritza fortament el realisme de Tolstoi.
Una variant d’aquest mètode és representar el món amb els mots de qui no comprèn gens la convencionalitat que descriu, o a partir de la visió que en té un personatge babau o ingenu. En les novel·les de Tolstoi trobem sovint un personatge que, davant diverses situacions i circumstàncies, no entén res, com la descripció de la batalla de Borodino vista per Pierre (passatge inspirat per Stendhal) en Guerra i pau. En Anna Karènina n’hi ha un exemple ben conegut: els capítols dedicats a narrar les eleccions a l’assemblea de la noblesa. El punt de vista narratiu està focalitzat en Levin, que s’hi troba perdut i fica la pota a cada moment. D’altres vegades, és el mateix narrador omniscient qui descriu una situació com si la veiés per primera vegada, com en la descripció d’un ofici religiós en un presidi de Resurrecció.
Enric Iborra, La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures. Viena Edicions (fragment del contrapunt 99, pàg. 315-316)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada