Ja fa temps, el juliol del 2013, vaig publicar una entrada en què anunciava l’inici de Planiana: una sèrie de la serp blanca, un cicle de microentrades en què reproduïa citacions breus de l’obra de Josep Pla sense cap comentari. El juliol del 2015, en arribar a la que fa 100, la vaig tancar i la vaig donar per acabada. D’això, ja fa vuit anys. Vuit anys! Ara m’han vingut ganes de reprendre-la, i demà publicaré l’entrada que farà 101, fins que arribe a la 200 o fins que me’n canse. Ja veurem.
Com és que m’ha vingut al cap de tornar-hi? Durant aquests vuit anys he continuat llegint Pla i prenent-ne notes. He acumulat més material per a continuar la sèrie. A més, aquestes últimes setmanes he llegit quatre llibres de Pla, encara que no entraven en principi en el pla de lectures que m’havia fet per a l’estiu. Però a finals de juliol vaig tenir la mala pensada de posar-me malalt. Una infecció bastant forta, que em va tenir fora de joc una setmana. Tenia febre, estava fet pols i no podia menjar res. I, sobretot, no tenia ganes de llegir. Estava clar que no em trobava gens bé. De tota manera, quan l’antibiòtic va començar a fer efecte, vaig decidir agafar un llibre. Tenia molt clar quin. Donades les circumstàncies, o un Pla o un Simenon. Em vaig decantar per Pla i vaig començar El que hem menjat, un dels volums de l’Obra Completa, el 22, que encara no havia llegit. No és dels millors, però m’hi vaig enganxar de seguida. De tant en tant, el deixava i m’estirava al llit. De seguida el tornava a obrir i continuava llegint. Encara no tenia ganes de menjar res, però llegia amb gust el que escriu Pla sobre la cuina del peix, de l’arròs, o d’un plat que es diu el niu, i que no he tastat mai. Estava clar que ja m’estava recuperant. Després vaig llegir un altre Pla: el Viatge a Catalunya, publicat el 1934, que va refondre en el Viatge a la Catalunya, volum 9 de l’Obra Completa. Cada vegada més animat, em vaig llegir en un dia, amb un gran interès, un llibre que tenia pendent de feia temps: El mundo de la Antigüedad tardía, de Peter Brown. Quan el vaig acabar, em vaig trobar cansat i atarantat. Havia llegit massa. Me’n vaig penedir, és clar, igual que de vegades ens penedim, a la vista de les conseqüències, d’haver begut massa. No s’ha d’abusar de la lectura ni de l’alcohol.
Però de seguida, sant tornem-hi. Ara que ja estic bé del tot, he continuat amb Pla. He llegit Viaje en autobús, del 1942, i tot seguit, el Viatge a la Catalunya Vella, que vaig llegir fa temps, però que no recordava bé. Tenia la curiositat de comprovar com havia refós Pla el Viatge a Catalunya del 1934 i el Viaje en autobús en el volum de l’Obra Completa. A hores d’ara és ben sabut que Pla va elaborar bona part dels seus llibres reciclant materials anteriors, a partir d’altres llibres seus i d’articles publicats en la premsa escrita. El resultat, des d’un punt de vista estrictament literari, és, sovint, molt discutible. És una qüestió que no puc tractar ara. Demà reprendré la sèrie Planiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada