dimarts, 28 de febrer de 2012

Una exposició de «Nosaltres, els valencians»

Aprofite un buit que tinc entre classes per anar a veure l’exposició que commemora els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians al Centre Cultural la Nau de la Universitat de València. És un altre dels avantatges del Vives: que tens a prop llibreries i sales d’exposicions. No tot ha de ser aprofitar la situació cèntrica per armar rebombori! Sí, d’acord, El Corte Inglés també és a prop del Vives. De fet, ja havia anat a la inauguració, però hi havia massa gent. Com sol passar en aquests casos, em vaig dedicar a xerrar amb amics, coneguts i saludats, i a prendre una copa de cava que vaig pescar in extremis. Avui de matí, quan hi he anat, acabaven d’obrir i no hi havia ningú, de manera que l’he poguda veure amb tranquil·litat. 

L’exposició recull una sèrie de documents escrits i gràfics relacionats cronològicament amb l’aparició de Nosaltres, els valencians, com ara exemplars de les diverses edicions, el mecanoscrit amb correccions manuscrites de l’autor, el contracte d’edició o alguns dels articles que van aparèixer en la premsa valenciana. M’ha interessat molt més una llibreta manuscrita de Fuster del 1949 que hi ha exposada en una vitrina, escrita a llapis amb una lletra micròscopica. M’hi he estat una estona desxifrant-ne algun fragment. Hi ha també moltes fotografies de Fuster d’aquella època. No hi apareix amb la crispació d’accent circumflex de les celles, tan característica en moltes fotografies posteriors. 

La part més important de l’exposició és una selecció d’una sèrie d’obres d’art col·leccionades per Fuster —molt sovint regals dels autors—, que forma part del llegat material que conserva la Casa Joan Fuster de Sueca. Hi ha obres de Manolo Gil, de Miró, de Tàpies, d’Alfaro, de l’Equip Crònica, de Renau, de Viladecans, de Boix i molts altres. 

Em crida l’atenció, sobretot, el quadre Laocoont de Rafael Armengol, un pintor que sempre m’ha interessat. Els comissaris de l’exposició han reproduït al costat del quadre d’Armengol el comentari que d’aquest grup escultòric va escriure E.H. Gombrich en la seua Història de l’art. En el context de l’exposició, quadre i text es converteixen en una al·lusió molt directa a Fuster i a Nosaltres, els valencians

Ací teniu una reproducció del quadre d’Armengol i del text de Gombrich: 



«Algunes obres de l’escultura que han gaudit de molt renom en temps posteriors van ser creades en el període hel·lenístic. Quan el 1506 es va descobrir el grup de Laocoont, els artistes i els amants de l’art van quedar aclaparats per l’efecte d’aquest grup tràgic. Representa l’escena terrible que també es descriu a l’Eneida de Virgili: el sacerdot troià Laocoont adverteix els seus compatriotes que no acceptin el cavall de fusta on s’amaguen soldats grecs. Els déus, que veuen frustrats els seus plans de destruir Troia, envien dues serps gegantines del mar que enxampen el sacerdot i el seus dos fills desafortunats i els ofeguen amb els seus nusos. És una de les històries despietades perpetrades pels olímpics contra els pobres mortals, prou freqüents a les mitologies grega i llatina. Ens agradaria saber l’efecte d’aquesta història en l’artista grec que va concebre aquest grup impressionant. Ens volia fer sentir l’horror d’una escena en què es castiga una víctima innocent per haver dit la veritat? O volia demostrar sobretot el seu poder per representar una lluita terrible i en certa manera efectista entre l’home i la bèstia?» 

E.H. Gombrich, Història de l’art.

3 comentaris:

  1. Jo també m'hi vaig estar una estona davant de la llibreta manuscrita.

    ResponElimina
  2. Dissabte aniré a València a la Jornada TIc d'Escola Valenciana. Aprofitaré el viatge per veure aquesta exposició que ens recomanes, Enric.
    He trobat un article que m'ha interessat i he pensat que et podria interessar a tu també... Te'l deixe ací: http://descontexto.blogspot.com/2012/02/la-traduccion-literaria-como-creacion_16.html?m=1
    Salutacions cordials!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Oreto. No el coneixia, però ara mateix me l'acabe de llegir, gràcies a tu!, i val la pena de veres.

      Elimina