Dijous passat hi va haver una reunió de coordinació de l’assignatura de literatura universal a la facultat de filologia de la Universitat de València. El coordinador, Ricardo Rodrigo, va presentar i comentar els resultats acadèmics d’aquesta assignatura en les PAU de juny i setembre, que han estat bons en línies generals.
I van començar a intervenir els professors. De seguida allò va semblar, més que una reunió de professors, una reunió d’alumnes, en el mal sentit de la paraula. I que em perdonen els alumnes. Una i altra vegada, amb una persistència digna de millor causa, molts professors insistien que el coordinador facilitara una bateria de preguntes per als diferents temes que podien eixir en l’examen i, de pas, algun model d’examen resolt. Es feia referència a l’angoixa i a la inseguretat metafísiques que provoca no saber quin tipus de preguntes pot eixir en l’examen.
D’una manera o altra, reiteredament, el que molts professors plantejaven, en una mena de regressió infantil, era la pregunta predilecta dels alumnes: què va per a l’examen? Què es preguntarà? I com serà la pregunta? El que té de curiós el cas és que els alumnes que s’han examinat en les passades convocatòries no han tingut cap problema ni amb les preguntes, ni amb l’examen ni amb res. La majoria han aprovat i han tret bona nota. Deuen ser tots molt llestos.
Passades les set de la vesprada, i en vista de la fastigosa obsessió per l’examen de la selectivitat, me’n vaig anar. A l’endemà un company em va dir que encara van estar-se prop d’una hora pegant voltes al nano. Què va per a l’examen? Què va per a l’examen?
L'altre dia comentava amb Júlia que, després de dos anys de batxillerat, en entrar a la unviersitat ens hem sentit completament perdudes.
ResponEliminaDesprés de tant de rotllo amb el selectiu i amb tenir una bona base resulta que el que més importa és conéixer el mètode de treball de la universitat. I just d'això no en tenim ni idea! No sabem on acudir si tenim dubtes més enllà de teclejar quatre paraules al "Google"; el treball ens és imposat sinó que hem de ser nosaltres els qui decidim què fer en cada moment; etc.
Jo, personalment, em sent una mica estafada.
Pel que dius, sembla que estàs vivint o patint el pla Bolonya que, entre altres coses, consisteix a basar l'ensenyament en "aprendre a aprendre". Això, en la pràctica, es pot traduir fàcilment en un "busca't la vida" o "apanya't com pugues". O siga, un desastre, si no es tenen algunes referències bàsiques molt clares que poden servir per orientar-te en la recerca. De tota manera, com a professor, crec que és molt interessant que els alumnes parleu i comenteu totes aquestes qüestions, o que plantegeu qüestions concretes. Podeu fer servir aquest bloc com una mena de fòrum. Animeu-vos!
ResponEliminaEnric, acabe de llegir en El Temps un anunci d'una web, elsamicsdelsclassics.cat . M'ha cridat
ResponEliminal'atenció la foto perquè eixia una xica tatuada i amb piercings amb una samarreta d' Ausiàs March
però al entrar sembla qeu no és molt més que una espècie de xarxa social per parlar de lit. catalana produida per una editorial. No m'he fet amiga però tal vegada és interesant...
Respecte a la reunió sembla un poc patètic, no?
Cada vegada tinc més clar que segon de batx és un curs inútil. Els deuriem manar a tots a la foguera, oi que si?
mar v.s.
L'anunci que comentes és de l'editorial Barcino, dedicada als clàssics de la literatura medieval catalana. La veritat és que aquest anunci sorprén en una editorial tan seriosa i tan posada com Barcino. Supose que el missatge és que amb els autors medievals et pots enrotllar molt bé. És un bon tema de debat. No he entrat en la xarxa que anuncien, però és possible que estiga bé i que siga interessant.
ResponEliminaPel que fa a la reunió, sense comentaris. Jo, que sóc professor, crec que he dit massa i tot en l'entrada que li he dedicat. I no crec que el segon de batxillerat, en principi, siga un curs inútil. Sempre, és clar, que no el considerem com una preparació de l'examen famós de la selectivitat. Si el considerem així, és inútil i alguna cosa pitjor. Hi ha gent que no ho sap, però la veritat és que, per a bé o per a mal, en classe podem fer el que ens dóna la gana. De nosaltres depén.
Enric, sóc Conxa i estic encantada llegint el teu blog. No sé ben bé com fer comentaris o suggerències però ací et deixe aquest per veure si pots llegir-lo. I com podria jo guardar coses que m'interessen? sempre restaran ahí?
ResponEliminaConxa, naturalment que saps fer comentaris i que es queden guardats en el bloc. Jo acabe de llegir el que has escrit i qualsevol persona que entre en el bloc ho podrà fet també. O siga, que tu mateixa t'has demostrat que saps fer-ho. Anima't a participar més sovint i més ara que no pots estar a l'institut entre nosaltres.
ResponEliminaPel que fa a guardar coses, hi ha dos sistemes fonamentalment: un és copiar el text de l'entrada que t'interesse, o l'entrada completa, i apegar-lo en un document de word. En el cas d'un pdf, pots fer igual, però és millor descarregar directament el document: has de clicar la segona icona començant per l'esquerra, "click file as", i podràs descarregar-te el document al disc dur del teu ordinador. En el cas d'una imatge, hi poses el cursor a sobre, botó de la dreta i clic en "save image as". En el cas dels vídeos és un poquet més complicat i depén del navegador que faces servir. Normalment, els navegadors admeten la instal·lació d'extensions ad hoc que faciliten la descàrrega directa de vídeos. I, si tens cap dubte, pregunta. Ja et pots imaginar que tot això no és una qüestió de ciència infusa per a ningú.
Hola Enric. Que amable!. Val, ja aniré llegint i aportant el quepuga. Tinc data ja per a l'operació:12 de novembre. Amb una miqueta de sort, al febrer ja estic treballant. Veurem. Quina por!
ResponEliminaÀnim, Conxa, que tot anirà molt bé. I recorda que tots t'estem esperant.
ResponElimina