Reunió de coordinació de literatura universal, curs 2012/2913

Dimecres passat es va celebrar a la facultat de filologia de València la reunió anual de coordinació de literatura universal. No vaig poder anar a la reunió de valencià del dia abans. Poques novetats. El coordinador, Ricardo Rodrigo, va comentar els resultats acadèmics de l’assignatura en les últimes PAU. De nou, com en la reunió del curs anterior, es va estendre un sentiment de consternació entre els assistents. Resulta que en el conjunt de les assignatures de modalitat la literatura universal és una de les que trau una nota mitjana més baixa, concretament un 6,073. Només ens superen vergonyosament per la cua la física amb un 4,738 i l’anàlisi musical amb un 4,023. Fins i tot els alumnes trauen més nota en les terrorífiques matemàtiques, amb una mitjana de 6,204. 

Com pot ser això? Una companya, que ha corregit exàmens de literatura universal en les PAU, em comenta que, de vegades, les burrades que arriben a escriure els alumnes, sobretot en la pregunta teòrica, posen els pèls de punta. Un altre problema, potser, és l’actitud d’alguns correctors i correctores que tenen idees peregrines, diguem-ho així, sobre el que s’ha de contestar en cada punt de l’examen i puntuen en conseqüència. Deixem-ho córrer. 

De seguida, com a solució d’emergència, un dels assistents va pregar al coordinador que ens facilités una bateria de les possibles preguntes que poden eixir en l’examen. En col·loquial: que ens digués les preguntes del pròxim examen per preparar adequadament els nostres pobres alumnes. A més, va afegir que el professorat no té uns criteris clars sobre els continguts dels diferents punts de la programació. Vaja, que no sap el que va per a l’examen. El coordinador, que no s’immuta mai per res, li va contestar que per tal de pal·liar, en la mesura del possible, la desorientació que semblen sentir alguns professors ha començat a penjar en el web del departament de filologia espanyola de la Universitat de València uns esquemes amb els punts que s’han de tenir en compte per a alguns dels ítems teòrics. 

A continuació, el coordinador va informar d’algunes de les qüestions que es van tractar en l’última reunió de la comissió de coordinació de les diferents universitats valencianes. Ens va dir que s’està estudiant de canviar la traducció castellana de Madame Bovary que s’utilitza ara per una altra. Sembla que la traducció catalana és molt millor i el contrast resulta excessivament ignominiós. També va informar que en aquesta reunió es va constatar que molts alumnes no contesten la pregunta teòrica: la deixen en blanc directament! Un dels assistents va proposar que a partir d’ara fos condició sine qua non per aprovar l’examen contestar aquesta pregunta. De seguida, un altre li va retrucar que això no es fa ni en matemàtiques. Per què hauríem de ser més ogres que els de matemàtiques, que són els ogres per antonomàsia? Al final farem odiar la literatura! Una altra assistent va dir encara que si alguns alumnes no contesten aquesta pregunta no és perquè no la sàpiguen, sinó perquè són molt lents i no els dóna temps. Va assegurar que aquest cas es dóna sobretot en alumnes molt bons, que són molt perfeccionistes! 

El coordinador va passar a comentar els criteris de correcció lingüística fixats en aquella reunió, que podeu consultar clicant l’enllaç. De seguida alguns van apuntar que això encara baixarà més la nota mitjana, que no es té en compte l’extensió de l’examen, que aquests criteris penalitzen més que en la prova de valencià, cosa que és incoherent, etc. La discussió al respecte s’hauria pogut allargar infinitament. Es va acordar que la comissió torne a estudiar la qüestió de la penalització ortogràfica. El coordinador va prendre nota de totes les propostes i observacions que se li van fer, però va advertir que, personalment, és partidari de no meneallo. Paraules textuals. 

Finalment, la meua amiga Carme Puig, professora de l’IES Enric Valor de Picanya, ens va informar d’un fet que va tenir lloc en les últimes PAU, vergonyós i fastigós alhora. Només començar l’examen de literatura universal la correctora va advertir als alumnes de Carme que «yo vengo de Soria y no puedo corregir en valenciano». El fet és que els alumnes van muntar en còlera i, evidentment, van començar l’examen nerviosos i alterats. I la festa encara va continuar. Quan algú demanava un altre full, la de Soria els deia que «no me pidáis más folios, que si no tendré que corregir demasiado». Carme Puig va afirmar que és inadmissible que una persona que es presenta com a correctora demane als alumnes que facen l’examen en castellà, perquè ella no té ni idea de valencià, i que sabia que havia passat el mateix en tres tribunals. Va demanar que qualsevol corrector de les PAU acredite que sap valencià. I, si no, que no es presente. El coordinador va dir que aquest fet ha estat denunciat, però no va oferir més informació.