dijous, 5 de juliol del 2012

El polvorí del Vives

Aquest matí, a l’institut hi ha hagut reunió de departaments per distribuir els cursos i les hores del curs que ve entre el professorat. S’ha confirmat el que ja se’ns havia anunciat: cada professor impartirà 20 hores de classe, dues hores més que enguany, i alguns afortunats, 21. De més a més, els grups d’ESO tindran 36 alumnes cada un i els de batxillerat, 42. En el cas concret del Vives, això representa que el pròxim curs hi haurà 300 alumnes més i 14 professors menys: mil tres-cents alumnes. Ens faran falta 230 pupitres i cadires suplementaris, que a hores d’ara no tenim. En l’últim claustre la directora va afirmar que al nostre institut les classes no començaran si la Conselleria no envia les taules i cadires que ens falten. 

Em sembla que de la mateixa manera que les retallades en la prevenció dels incendis forestals van convertir els nostres boscos en un polvorí que, quan va esclatar, va esdevenir incontrolable, l’augment d’alumnat en un institut tan gran i tan cèntric, pot tenir uns efectes equivalents. Per cert, les sol·licituds de matrícula en el Vives per al pròxim curs han desbordat totes les previsions, sobretot en batxillerat. ¿Voleu dir que tants alumnes volen venir al Vives únicament a causa del seu suposat prestigi acadèmic? 

Enguany els alumnes del Vives es van manifestar contra les retallades, que per a ells quedaven més com una amenaça abstracta que no com una realitat palpable. Ara comprovaran, davant dels seus nassos, la raó que tenien quan protestaven. Què passarà al curs que ve? No ho sé. Aquestes coses no se sap mai ni com vénen ni com van. Potser no passarà res i tindrem un curs d’una placidesa mortuòria. En tot cas, em fa la impressió que la Conselleria ha creat les millors condicions per convertir el Vives en un polvorí, amb molts alumnes disposats a liar-la, com diuen ells. A més, ja estan entrenats.

dimecres, 4 de juliol del 2012

Una nota de lectura sobre l’«Ulisses» i el «Tristram»

Enguany he tornat a llegir l’Ulisses de Joyce i el Tristram Shandy de Sterne, tots dos en la traducció catalana de Mallafré. Ja fa més de vint anys que els vaig llegir per primera vegada. Del Tristram, llevat d’alguns incidents aïllats, recordava, només, el seu to enjogassat i divertit. Però havia oblidat del tot —o se’m va passar per alt en aquella primera lectura— la melancolia de moltes de les pàgines d’aquesta novel·la, corol·lari, potser, de la percepció dolorosa del temps que molt sovint mostra el seu narrador. 

Aquesta sensibilitat envers el pas del temps apareix, per exemple, en l’aporia que es planteja en el volum quart, quan Tristram constata que al cap d’un any de començar a escriure la seua vida i opinions no ha anat més enllà del primer dia. Perplex, es confessa que per molt que escriga la vida sempre anirà per davant, sempre hi haurà alguna cosa més que contar, perquè demana més temps narrar una vida que viure-la. En un altre moment de la seua narració, Tristram torna a constatar, desolat, que «el Temps s’escola massa de pressa». El sentiment de la mort que s’acosta intensifica encara més la melancolia d’aquest llibre. Sterne estava ja molt malalt quan va escriure la seua novel·la, i sabia, com fa dir a Tristam, que «la mort ja m’ha agafat pel ganyot». I això «no és viure, perquè com que aquesta filla de puta ha descobert on visc...» 

diumenge, 1 de juliol del 2012

Un manual de comentari de text per a les PAU


L’editorial Germania acaba de publicar un llibre que pot ser molt útil per al professorat que dóna valencià en segon de batxillerat. Es tracta del Manual comentari de text valencià PAU, que ha redactat un grup de professors i professores: Oreto Doménech, Mercè Durà, Francesc Gascó, Anna Montaña, Jesús Monzó i Empar Vidal.

Aquest manual constitueix una proposta de treball entorn dels setze ítems de literatura catalana contemporània, des de la postguerra fins a l’actualitat, proposats per a les PAU de l’assignatura de valencià. (M’hi vaig referir en l’entrada Setze temes de literatura catalana contemporània per a segon de batxillerat.) No es tracta d’un llibre de text, amb una exposició dels continguts de cada tema, sinó d’una selecció de textos que permeten tractar els temes de literatura i, al mateix temps, practicar el model de comentari de text que s’utilitza en la Selectivitat. Model que, com a mínim, resulta discutible i problemàtic. Ja en diré alguna cosa a començament del curs que ve.