Més absurditats de segon de batxillerat

A principi de curs vaig escriure una entrada (Contra el comentari de text en segon de batxillerat) denunciant el tipus de comentari de text que es practica en segon de batxillerat i en la prova de la selectivitat. Fa més temps, vaig criticar també l’absurd de reduir aquest curs a una preparació de les PAU (vegeu La farsa de la selectivitat). 

Un altre desficaci, promogut des de la coordinació Logse de les universitats valencianes, és el tractament que es fa de la literatura en l’examen de valencià del selectiu i, per extensió, en segon de batxillerat. En principi, el currículum oficial estableix que en aquest curs s’ha d’impartir, a més d’altres continguts, la literatura catalana contemporània, des del modernisme fins a l’actualitat. Posteriorment, des de la coordinació Logse es van especificar en una sèrie de 16 ítems els continguts de literatura que poden eixir efectivament en l’examen de la selectivitat. Aquests ítems teòrics consideren només la literatura catalana des del 1939 fins ara. 

Un primer inconvenient d’aquesta decisió és que en queden fora alguns dels autors imprescindibles en qualsevol panoràmica, per sumària que siga, de la literatura catalana contemporània, com Pla, Sagarra, Riba, Salvat, Calders, etc., molts dels quals van continuar escrivint i publicant després del 1939. Més perplexitat produeix, potser, que la coordinació Logse haja fet públiques les preguntes concretes sobre literatura que poden eixir en la prova, ja que l’enunciat dels ítems delimita el que es preguntarà exactament en l’examen. Així, si hi apareix alguna pregunta sobre la poesia de Martí i Pol, els alumnes ja saben que s’hi trobaran aquest enunciat: «La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.» La coordinació Logse va acordar també que en l’apartat d’expressió i reflexió crítica de l’examen s’hi plantejaran dues qüestions, d’unes 150 paraules cada una; la primera se centrarà en la literatura i serà un dels setze ítems. Els alumnes es poden limitar, per tant, a memoritzar les 150 paraules per contestar aquest ítem. I això és el que fan. De fet, no els demanen una altra cosa. Encara no he acabat d’entendre que té a veure tot això amb «l’expressió i la reflexió crítica». 

Una altra perplexitat: alguns dels enunciats dels ítems se centren en aspectes secundaris. Així, l’enunciat del número 12, dedicat a Pedrolo, es refereix a la seua obra teatral («Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo») i ignora l’obra novel·lística, que és la que compta. O prenen la forma de preguntes una mica capcioses, com en l’ítem número 3, que apareix redactat així: «La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què». 

D’altra banda, la reducció d’un tema de literatura a una pindoleta de 150 paraules encara es pot fer, més mal que bé, quan està dedicat a un sol autor, com Fuster, Espriu, Valor o Estellés, però es converteix en una tasca impossible —o absurda— quan es tracta de sintetitzar en un espai tan breu la informació sobre períodes amplis, que inclouen autors i corrents molt diversos, com ara l’ítem número sis — «Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70»— o l’onze —«Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70». 

La jugada es remata aplicant als textos literaris que poden eixir en l’examen de la selectivitat l’esquema de comentari text a què m’he referit abans. La literatura es converteix així en una excusa, una més, per practicar ad nauseam el nefand esquema de comentari, que banalitza i mecanitza l’aproximació a qualsevol text. L’absurditat queda justificada perquè sí: perquè va per a l’examen. Hi ha, en el fons d’aquests plantejaments, un refús de la literatura, una mena de sordesa o de ceguesa, congènita o adquirida. 

Evidentment, en les meues classes he llegit i comentat amb els meus alumnes Pla, i Sagarra, i Carner, i fins i tot Guerau de Liost, i he ignorat, per respecte als autors i als mateixos alumnes, tota la parafernàlia de la gramàtica del text. He intentat «passar» de tot això, però només ho he pogut aconseguir fins a un cert punt. El fet és que els alumnes han de fer la prova de la selectivitat, amb les característiques que té, i jo, poc o molt, estic obligat a preparar-los. I ho faig, és clar. Fins i tot, per facilitar-los la feina, els he redactat els 16 ítems de literatura, sense acabar de centrar-me del tot en els enunciats de cada un. Els he penjat en el web de literatura universal de la serp blanca (Setze temes de literatura catalana contemporània: des de la postguerra fins a l'actualitat). Em consta que circulen alegrement per la xarxa. 

He escrit aquesta nota perquè respire per la ferida, perquè no puc treballar en classe com m’agradaria i com crec que s’ha de treballar. S’ha de dir tot, però: també n’hi ha que estan encantats. La literatura ha quedat relegada o desactivada i, per tant, no pertorba la rutina del comentari de text de la gramàtica textual. De més a més, ara ja sabem quines preguntes poden eixir en l’examen. D’això es tractava.