Planiana (53)

Si algun dia se us acudeix de tenir alguna idea del que són els homes i les dones no llegiu pas, si us plau, un tractat de Psicologia, per més importància universitària que hi vulguin donar. Llegiu més aviat algunes novel·les, no gaires, i, sobretot, els llibres dels moralistes francesos, que són, al meu modest entendre, la flor de la literatura de França. Les persones que aspiren a tenir una consideració de cultivades i no han llegit aquests moralistes —vull dir aquesta processó d’escriptors que va de Montaigne a Chateaubriand passant per Pascal, La Rochefoucauld, La Bruyère, Vauvenargues, Bossuet, Massillon, Saint-Simon, Fénelon, J.J. Rousseau, etc.— són uns primaris, per més monogràfica i tècnica que sigui la seva especialitat.

Josep Pla, Notes per a Sílvia (OC, 26)

Planiana: una sèrie de la serp blanca

Els pensaments de Joubert: una tria (1)

87

Turmentat per la maleïda ambició de posar sempre tot un llibre en una pàgina, tota una pàgina en una frase i aquesta frase en un mot. Aquest sóc jo.

138

L’objectiu no sempre es proposa per ser assolit, sinó per servir de punt de mira o de direcció. Així el precepte de l’amor dels enemics.

176

Els llocs moren com els homes, encara que sembli que subsisteixin.

262

No talleu allò que podeu deslligar.

288

No som tan enemics d’aquells que ens odien com d’aquells que ens menyspreen.

293

La tomba se’ns empassa, però no ens digereix.

295

—abandonen la vida, com els negres que s’enduen d’esclaus abandonen el seu país sense tenir cap idea del país on van.

…morir vivint, és a dir carregat amb els projectes de la vida. Cal morir morint.

Joubert

Després dels Mauvaises pensées et autres de Valéry, he llegit un altre llibre d’aforismes: els Pensaments de Joubert, traduïts al català per Joan Casas i publicats en la col·lecció taronja de Proa. Aquest volum tradueix l’edició francesa de Rémy Tessonneau, una selecció dels Pensées de Joubert agrupats per blocs temàtics: l’home i l’autor, amor i amistat, intel·ligència, política, plaer, felicitat, etc. La veritat és que no m’acaben d’agradar els reculls d’aforismes agrupats per temes. El procediment té la seua utilitat, és clar, però introdueix pel mateix preu un to una mica monòton. A més, no m’agrada que m’ho donen tan mastegat. 

Tampoc no m’agraden les seleccions d’obres literàries. El text íntegre, per favor, que la tria ja me la faré jo. És molt més divertit, entre altres coses. O siga, que hauré d’aconseguir l’edició completa dels quaderns de Joubert publicada per Gallimard en dos volums el 1938, a cura d’André Beaunier, que presenta els escrits per ordre cronològic, en la forma original de la seua composició. Un moment! Que quede clar que l’edició publicada per Proa és molt bona. I la traducció de Joan Casas, excel·lent. Continuem.

Un assaig d’Alan Yates sobre «Els sots feréstecs»

En l’últim número de la revista L’Avenç (núm. 402, juny 2014) s’ha publicat un assaig d’Alan Yates sobre Els sots feréstecs de Raimon Casellas que constitueix una síntesi molt precisa, molt clara i suggestiva sobre la narrativa modernista i sobre aquesta novel·la. 

Yates situa Els sots feréstecs en una categoria de novel·les europees modernes «que converteixen en un “paisatge mental” una determinada geografia real», alhora que l’escenari real on se situa la ficció cobra una dimensió mítica derivada de la representació literària. En la tradició anglesa el cas arquetípic d’això seria Wuthering Heights d’Emily Brontë. Com a introducció al modernisme català, a la novel·la modernista i a la seua relació amb el context literari europeu, aquest assaig de Yates crec que pot resultar molt útil per als professors i els estudiants de literatura catalana. 

El text reproduït en L’Avenç («Els sots feréstecs», un paisatge mental) és la versió completa de la traducció anglesa, feta per Alan Yates mateix, d’Els sots feréstecs de Raimon Casellas, publicada amb el títol de Dark Vales per l’editorial britànica Dedalus el 28 de febrer passat. Podeu adquirir-ne el pdf per 1 euro clicant l’enllaç anterior.