L’elogi d’Anglaterra de Shakespeare

Lectura de Richard II. Un dels passatges més recordats d’aquesta obra és l’elogi d’Anglaterra —the England speech— que Shakespeare posa en boca d’un personatge en l’escena primera de l’acte segon. Aquí el teniu, per si teniu ganes de llegir-lo, en la versió original en anglès i en la traducció al català de Salvador Oliva. Incomprensiblement, Oliva no tradueix un vers, el desè, que és el que dóna més gràcia a aquest fragment. Una badada? El marque en cursiva: «aquest afortunat llinatge d'homes, aquest món petit, / aquesta pedra preciosa sobre el mar platejat / que, fent-li de muralla, la defensa / com els valls protectors dels grans castells, / contra l’enveja dels qui són menys feliços que nosaltres». Literalment: «contra l’enveja de terres menys felices». Ricard II és una de les obres de Shakespeare que Sagarra no va arribar a traduir. Snif!

This royal throne of kings, this scepter'd isle,

This earth of majesty, this seat of Mars,

This other Eden, demi-paradise,

This fortress built by Nature for herself

Against infection and the hand of war,

This happy breed of men, this little world,

This precious stone set in the silver sea,

Which serves it in the office of a wall,

Or as a moat defensive to a house,

Against the envy of less happier lands,

This blessed plot, this earth, this realm, this England,

This nurse, this teeming womb of royal kings,

Fear'd by their breed and famous by their birth,

Renowned for their deeds as far from home,

For Christian service and true chivalry,

As is the sepulchre in stubborn Jewry,

Of the world's ransom, blessed Mary's Son,

This land of such dear souls, this dear dear land,

Dear for her reputation through the world,

Is now leased out, I die pronouncing it,

Like to a tenement or pelting farm:

England, bound in with the triumphant sea

Whose rocky shore beats back the envious siege

Of watery Neptune, is now bound in with shame,

With inky blots and rotten parchment bonds:

That England, that was wont to conquer others,

Hath made a shameful conquest of itself.

Ah, would the scandal vanish with my life,

How happy then were my ensuing death!

*

Aquest tron sobirà, aquesta illa amb ceptre,

aquesta terra egrègia, aquesta seu de Mart,

aquest Edèn, tot nou, aquest mig paradís,

aquesta fortalesa, feta per la natura

contra la invasió i els cops de guerra,

aquest afortunat llinatge d'homes, aquest món petit,

aquesta pedra preciosa sobre el mar platejat

que, fent-li de muralla, la defensa

com els valls protectors dels grans castells,

aquest lloc sant, aquest reialme d'Anglaterra,

aquesta mare, aquest úter fecund de reis egregis,

temuts pel seu llinatge, famosos per naixença

per les gestes que varen dur a terme lluny de casa

al bon servei de la Cristiandat i la Cavalleria,

com en el Sant Sepulcre (entre obstinats jueus)

del benaventurat Fill de Maria,

aquesta terra d'esperits sublims, tan i tan estimada

per la fama obtinguda arreu del món,

ara ens queda arrendada (i moro en dir-ho)

com un casal, com un mas miserable.

Anglaterra, cenyida per un mar triomfant,

amb els seus espadats, que rebaten el setge

envejós de Neptú, ara és cenyida pel' menyspreu,

per les taques de tinta, pels pergamins podrits.

La mateixa Anglaterra, acostumada a vèncer,

s'ha derrotat a si mateixa amb la ignomínia.

Si amb mi pogués desaparèixer aquest escàndol,

fora feliç la meva mort immediata!