dijous, 8 de desembre del 2016

Tolstoi i els llibres dolents


Prenent notes de la monografia de Boris Eikhenbaum sobre Tolstoi, hi trobe aquesta citació del diari de l’escriptor rus: «És estrany, però els llibres dolents em mostren les meues faltes més que no els bons. Els llibres bons em fan perdre l’esperança…». Eikhenbaum remarca que en els llibres dolents Tolstoi hi podia observar més fàcilment, en la seua simplicitat, els diversos procediments retòrics i narratius, que es compliquen i s’amaguen en els «bons». D’altra banda, una obra considerada estèticament banal pot commoure un artista més gran i inspirar-li invencions artístiques noves i atrevides. És una llei, assenyala Eikhenbaum, que la literatura «dolenta» és indispensable per a la «bona» literatura (totes les cometes són d’ell). 

Amb altres paraules: imitar els grans autors és difícil. I, sovint, contraproduent. En canvi, l’exasperació que produeix la literatura dolenta ens pot incitar a escriure millor. I, si no ens ensenya a escriure, com a mínim ens mostra alguns dels principals errors que hem d’evitar. La literatura dolenta, a més, afalaga el nostre amor propi. És inevitable pensar que nosaltres ho podem fer molt millor. Ara bé, s’ha de dir tot: el que sol passar és que no fem res. Ni bo, ni dolent. I acabe: he de confessar que també detecte defectes importants en els grans autors. No, no pense assenyalar ningú amb el dit. Tolstoi, que no estava per brocs, afirmava que Shakespeare era un mal poeta.     

2 comentaris:

  1. podríes fer una listeta no tant d'errors de grans autors, però si de llibres dolents dels que en podem treure pròfit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. D’entrada, hi ha un problema. Segurament no seria fàcil acordar en molts casos quins llibres són dolents i quins no. Un altre aspecte, que no he tocat en la meua entrada, és que molts imiten els llibres dolents, perquè pensen que són bons i que així és com s’han de fer les coses. Per a alguns, els llibres dolents poden ser un antídot. Per a la majoria, només serveixen que per propagar la pesta amb més virulència. Però vinga, que no es diga que no vull mullar-me: inclouria en la llista de llibres dolents, sense necessitat de dir noms, tots els bestsellers amb pàtina culta, els anomenats bestsellers cultes. També, totes les novel·les que abusen de les metàfores, de les comparacions i dels símbols, i totes les que són didactiques i políticament correctes. Finalment, el 90% dels llibres que es publiquen de poesia i el 80% dels assaigs acadèmics.

      Elimina