dimarts, 15 d’agost de 2017

Antologia portàtil de la poesia universal (44): Kavafis



ABANDÓ
Era extraordinàriament sensible i molt intel·ligent,
i un jove de molt bona societat,
per agafar-se com una tragèdia,
—hauria estat ridícul— el seu abandó.
Per altra banda, quan el seu amic li digué:
«El nostre amor serà per sempre», tant l'un
com l'altre sabien que era quelcom convencional.
Després del cinema i dels deu minuts
que passaren al bar, una nit se'ls encengué
el desig als ulls i a la sang,
van marxar plegats i es van dir allò de «per sempre».

Aquell «per sempre» durà, però, tres anys.
Molt sovint dura encara menys.

Era extraordinàriament sensible i molt intel·ligent
per agafar-s'ho com una tragèdia,
i, a més, bellíssim —de rostre i de cos—
per sentir-se ferit en el seu orgull carnal.

Konstandinos P. Kavafis (1863-1933)

(Konstandinos P. Kavafis, Esborranys i poemes inacabats. Jardins de Samarcanda. Traducció d’Eusebi Ayensa)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada