diumenge, 6 d’octubre de 2019

Els diners, els diners! Enriquiu-vos!

La nova editorial Quid Pro Quo Edicions ha publicat recentment Gobseck.L’usurer, una novel·la curta de Balzac —78 pàgines—, en traducció de Marta Marfany Simó. Hi apareixen alguns dels personatges d’altres novel·les de la Comèdia humana, com una de les filles de Goriot i l’advocat Derville. Aquest últim tenia un paper important en El coronel Chabert, una altra novel·la curta de Balzac, que he comentat en La literatura recordada. Pensava que Gobseck.L’usurer devia ser un retrat d’un personatge sòrdidament avar, una mica com L’escanyapobres de Narcís Oller. No és així, però. El que fa fruir Gobseck no és tant l’acumulació de diners com la posició privilegiada de l’ànima humana que li atorga el seu ofici d’usurer, de prestamista. 

Gobseck, amb un passat ple d’aventures i de vagabundeigs arreu del món, és una encarnació mefistofèlica del jueu errant. Sap de què parla, perquè ho ha vist tot. Ara, establert a París com a prestamista, contempla amb fredor i amb plaer alhora els mecanismes que agiten al seu entorn la comèdia humana. «Que no és la vida una màquina que els diners doten de moviment?», pregunta retòricament. Convençut que no es pot separar l'ànima dels sentits, ni l'esperit de la matèria, conclou que «l'or és l'espiritualisme de les vostres societats actuals». Gobseck ha aconseguit finalment la serenitat personal: «totes les passions humanes augmentades pel joc dels vostres interessos socials desfilen davant meu, que visc en la calma. D'altra banda, la vostra curiositat científica, una mena de lluita en la qual l'home sempre té desavantatge, jo la canvio per la penetració de totes les forces que fan moure la Humanitat. Ras i curt, posseeixo el món sense cansar-me, i el món no té la més petita influència en mi».

A diferència de la figura tradicional de l’avar, que experimenta un veritable plaer físic contant i acariciant les monedes acumulades, fent-ne muntonets, etc., portant una vida miserable perquè el seu tresor continue augmentant, el plaer que els diners produeixen a Gobseck té un caràcter intel·lectual. Per a ell, els diners són el principi i el final de tot, perquè contenen en germen totes les possibilitats, com una joventut acabada d’estrenar en què tot està per fer i, per tant, tot és possible (disculpeu la referència al vers del pobre Martí i Pol). Contra els qui es consolen afirmant que els diners no fan la felicitat, Gobseck està convençut que els diners són la felicitat. Sobretot, perquè ofereixen la manera més efectiva de satisfer la vanitat personal: «els plaers són els mateixos a tot arreu, perquè a tot arreu els sentits s'esgoten i només els sobreviu un únic sentiment, la vanitat! La vanitat sempre és el jo. La vanitat només queda satisfeta amb riuades d'or. Les nostres fantasies requereixen temps, mitjans físics o atencions. L’or, en canvi, ho conté tot en germen, i ho dóna tot en realitat». En una de les seues converses amb Derville, Gobseck —Balzac— precisa més i s’atreveix a definir en què consisteix la felicitat: «tant si viatgeu com si us quedeu a la vora del foc i de la vostra dona, sempre arriba una edat en què la vida ja només és un hàbit que exercim en el nostre entorn preferit. La felicitat consisteix llavors en l'exercici de les nostres facultats aplicades a realitats». 

Gobseck.L’usurer, com El coronel Chabert, té com a motiu principal l’anàlisi d’una societat obsedida pels diners, però és molt inferior literàriament. El coronel Chabert és una obra més complexa, té una trama més elaborada i més intrigant, els personatges estan més elaborats i reprèn en clau contemporània un dels temes fonamentals de la literatura universal, el del retorn de l’expatriat, com en l’Odissea. Gobseck.L’usurer resulta excessivament discursiu. Una coincidència curiosa: en les dues novel·les Balzac encarna la màxima representació de la voracitat econòmica en una dona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada