W. B. Stanford afirma en The Ulysses Theme que Ulisses és un heroi atípic. Té les qualitats normals en un heroi èpic, però no en un grau excessiu. És un heroi que anticipa els perills i procura evitar-los. Mentre és a la guerra de Troia, on ha anat mig forçat, no vol aconseguir la glòria en el combat, sinó acabar com més prompte millor per tornar a casa. Mostra un singular poder d’adaptació a ambients molt diferents: és l’heroi de mil cares, com en diu Homer en el primer vers de l’Odissea. Altres característiques són la curiositat intel·lectual, que es mostra en l’episodi del ciclop i en el de les sirenes, i la paciència, la capacitat de suportar el dolor i el patiment.
Ulisses és un personatge ben integrat, tant amb el seu caràcter com amb el seu cos, d’una gran força i harmonia interna. Desitja el que és normal i natural: la seua terra, la seua casa, la seua família. Però hi ha també la versió romàntica, que el presenta com un aventurer inquiet, desitjós de córrer i de conèixer món, cosa que falseja l’original homèric. Cal tenir en compte que, durant molt de temps, a l’Europa occidental els poemes d’Homer es coneixien només a partir de traduccions molt reelaborades, de paràfrasis i d’altres versions de la guerra de Troia. Sembla que el primer a posseir un exemplar de l’Odissea en grec en aquesta part del món va ser Petrarca, a mitjan segle XIV. I es diu que s’abraçava al llibre i plorava. Perquè, com que no sabia grec, no podia llegir-lo! La forma més memorable d’aquest Ulisses fàustic i aventurer la va crear Dante en el cant XXVI de l’Infern, l’anomenat «cant d’Ulisses».
Enric Iborra, La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures. Viena Edicions (fragment del contrapunt 5, pàgs. 18-19)
Quina saviesa la de ton pare. Espero coneixe'l t Enric a Barcelona, a la presentació de l' obra del teu pare. Estic molt interessar en aquesta joia del Diari
ResponElimina