divendres, 23 de setembre de 2022

Vida i mort dels llibres


17 de setembre de 1967
Quina vida i quina mort més estranyes poden tenir els llibres en nosaltres, a banda de les que tenen en la lectura! Independentment de la lectura. La joia de comprar-los, de repassar-los en arribar a casa. Després, els soterrem, un darrere de l’altre. Un dia, en descobrim un d’oblidat. Un altre, reajustem els prestatges, canviem els llibres d’un prestatge a un altre, els traiem d’una caixa. Sembla, llavors, que aquests llibres morts per no llegits, per no estar a la vista, recobren una mena de vida que només n’és un simulacre, una vida per un moment, una resurrecció fantasmal, efímera. Veiem un altre aspecte de la llibreria. Constatem quants llibres ens queden per llegir, i es produeix una depressió, una sensació de frustració. Els llibres tornen a morir als seus nous nínxols i la seua mort passa a la nostra ànima.

Ara ja és tard per a ser home de pocs llibres. Això és un ideal, un ideal positiu, perquè implica que l’home té un centre intens que s’aprofundeix i s’eixampla. Només així es pot dir viure amb els llibres, només això dóna vida als llibres i a un mateix. Quan no és així, ve la fatiga, la dispersió, l’aclaparament, el buit que aquests volums produeixen, que el seu «volum» produeix.

Josep Iborra, Diari 1965-1977. Institució Alfons el Magnànim, pàg. 111.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada