Escriure: trobar una idea que done joc

10 de març de 1974

Abans de posar-se a escriure res, cal haver trobat una idea que done joc, és a dir, que permeta raonar —escriure— amb facilitat, folgadament, còmodament: aleshores ens podem moure lliurement, sense forçar l’exposició i sense la sensació d’haver d’empentar per poder avançar. Això s’esdevé quan la idea no es confon amb les altres, quan el pensament no s’escampa i es confon. Quan permet sempre assenyalar la diferència, no perquè la volem marcar, sinó perquè apareix gràcies a la idea mateixa.

Una altra manera de reconèixer si la idea ha adquirit la seua formulació vàlida és quan permet pensar, quan per ella mateixa, sense gaire esforç, funciona: se’n poden treure conseqüències, permet organitzar un material, diferenciar, valorar. La bona idea, la bona hipòtesi en aquest sentit, és la que permet explorar ordenadament i exposar clarament. Idea que generarà (amb virtuts deductives, per exemple).

Primer cal (si no hem pogut arribar a la idea així formulada, per una feliç intuïció) analitzar, pensar, repassar el material, explorar en plena confusió, i anar aclarint, filtrant. És una etapa prèvia, privada, preliminar, que es pot acomplir també escrivint, com en una gran part em passa a mi. Aquesta és la part difícil i decisiva. Es pot arribar o no a trobar la idea com cal, clara i no confusa, funcional. Si no es troba, es podrà acabar escrivint un llibre, però s’escriurà a bacs i trompades, sense fluïdesa. El resultat serà un arbitrari i confús esborrany. No serà inútil: s’hi trobaran coses. Però li faltarà l’ordre, la claredat, la divina presència de l’esperit, l’interès i altres qualitats.

Escriure és fer funcionar una idea: posar-la en funcionament. Cal, però, el treball previ, el més difícil (que sovint assage en aquests quaderns).

Josep Iborra, Diari 1965-1977. Institució Alfons el Magnànim, pàgs. 726-727.