Joaquim Iborra ha publicat avui en el Diari La Veu del País Valencià un article sobre una qüestió fonamental que afecta molts dels mitjans de comunicació escrits: la majoria dels articles que s’hi publiquen, els anomenats articles d’opinió, no tenen gens d'interès ni interessen a ningú. Hi ha prou a llegir-ne el títol i el nom de qui el signa per a saber què dirà l’autor. Molt sovint, aquestes columnes es converteixen en un «parlar només entre nosaltres», que no interessa a ningú més que a nosaltres, que no ens interessa ni a nosaltres, perquè les opinions, com que som més o menys compartides, són, per tant, previsibles. I redundants.
En general, diu Joaquim Iborra, opinem massa. Sembla que és un mal antic. Ja fa temps, Josep Pla va escriure en una entrada d’El quadern gris que «és molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina». Per a contrarestar aquesta tendència, Joaquim Iborra recomana que «els opinadors no hauríem de formular opinions desvinculades de l’observació d’algun fet concret, de la interpretació de circumstàncies conegudes de primera mà. Encara que es tracte d’un fet remot, hauríem de comentar-lo en relació amb una experiència directament viscuda per nosaltres. Per això el comentari de la notícia del dia sol fallar, si no s’encara des d’algun aspecte molt particular. El lector hauria de trobar en un article, a més de les nostres opinions, alguna cosa que no sabia». El fet, gairebé una fatalitat, és que «quan escrivim, ens oblidem del que sabem nosaltres directament i parlem d’allò que sap tothom».
Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: Per què escriure per a La Veu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada