Les lectures de Victor Klemperer

A més d’estendre acta dels fets de cada dia, d’aquells fets minúsculs que escapen a la mirada a posteriori de l’historiador, Victor Klemperer va fer servir els seus diaris com una taula de salvació per no afonar-se en la depressió i en la desesperança, i també com una manera de mantenir una activitat intel·lectual, encara que tot semblés sense sentit. Perquè per a Klemperer no tenia massa sentit. Estava convençut que el règim nazi s’enfonsaria, però que ell no viuria aquest final. De tota manera, amb sentit o sense, era manera de combatre l’embrutiment a què el sotmetia el règim nazi.

Cada vegada li resultava més difícil aconseguir llibres, però anotava i comentava tot el que aconseguia llegir. A més de llibres i documents dels dirigents nazis, com ara Goebbels, Rosenberg o el mateix Hitler, que pensava fer servir per al seu estudi sobre la llengua del Tercer Reich, una de les primeres lectures que esmenta és una biografia de Stefan Zweig, Maria Antonieta, que considera «el millor llibre de Zweig». Jo l’he llegit enguany en la traducció catalana de Ramon Farrés, publicada per La Segona Perifèria. Si no el millor, n’és un dels millors. Poc després, llegeix Josep i els seus germans, de Thomas Mann, una de les lectures importants que tinc pendents de fa temps. M’estic esperant a finals d’enguany, en què apareixerà una traducció al català d’aquesta tetralogia a cura de Ramon Monton, editada per Comanegra. Tot un esdeveniment.

Una altra lectura: Fontamara, d’Ignazio Silone, que es pot llegir també en català en una traducció de Joan Fuster, encara que Joan Francesc Mira afirma que en realitat la va traduir ell. Potser Fuster «només» la va pentinar, que bona falta li devia fer. Aquesta novel·la la vaig llegir durant l’adolescència i en tinc un record molt viu. Klemperer també va llegir durant aquests anys Guerra i pau, i una novel·la de Hans Fallada, Llop entre llops, sobre el temps de la inflació alemanya. Edicions de 1984 ha publicat, traduïdes al català, sis novel·les de Fallada. Un altre autor que tinc pendent. No em puc girar de feina!

Una altra novel·la d’un rus: Oblómov, de Gontxarov. També la podem llegir en català, traduïda per Josep M. Güell, encara que haureu de recórrer a les llibreries de vell o a una biblioteca. No hi ha excusa. Oblómov és el personatge prototípic de la desídia i la indolència. Un personatge universal, doncs, de totes les èpoques. El 1943, quan ja havia passat els seixanta, Klemperer llegeix per primera vegada Els Budenbrook de Thomas Mann. Ell mateix se sorprèn de no haver llegit abans aquesta novel·la. Jo també me’n sorprenc.

Un llibre que no coneixia de res: Childhood in Exile, de Shmarya Levin (1867-1935), el primer volum de l’autobiografia d’un activista sionista, que va emigrar a Palestina el 1924. Klemperer comenta sobre aquest llibre: «per primera vegada m’adone que el sionisme és humanisme.» Llegeix també L’Estat dels jueus, de Theodor Herzl, «amb sentiments contradictoris». I un llibre d’un altre autor jueu, que m’agradaria llegir: l’autobiografia de Simon Dubnov (1860-1941), autor d’una Història del poble jueu en deu volums. Va ser assassinat el 1941 per un guàrdia letó. Tinc la referència bibliogràfica de l’edició en anglès d’aquest llibre (Simon Dubnov, The Book of Life: Memoirs and Reflections. Translated by Dianne Sattinger. Edited by Ben Nathans and Viktor Kelnor. University of Wisconsin Press), però no he pogut localitzar-ne fins ara cap exemplar.