dijous, 30 de juny de 2011

Uns aforismes inèdits de Joan Fuster

Andreu Alfaro, Fuster
A mesura que anava llegint Discordances, subratllava al marge els passatges que m’interessaven per un motiu o altre i també algunes frases que em cridaven l’atenció per la seua concisió epigràfica o per la formulació d’un punt de vista sorprenent. Després d’acabar la lectura del llibre, el vaig repassar  fixant-me en el que hi havia senyalat amb  llapis i em vaig adonar que les frases subratllades es podien llegir en realitat com a aforismes, com uns aforismes que havien quedat encastats enmig dels paràgrafs. Vaig copiar-les totes en un full a banda. La meua intenció no era traure-les del seu context, sinó fer una mena de reconversió —o reducció?— dels articles. No crec que siga una maniobra totalment il·lícita. Aquests són alguns dels aforismes que he espigolat:


La Gioconda, aquella senyora el somriure de la qual s’entesten a qualificar d’enigmàtic, quan només és ximple…
*
Quan una revolució és impossible corre el risc de convertir-se en el contrari: en una reacció.
*
Cada paraula és un equívoc.
*
Cada paraula és un prejudici.
*
Les “humanitats” són cada dia més inversemblants.
*
El materialisme és, per principi, una antiideologia.
*
Educar és “adoctrinar”.
*
Un no és un mateix: és un embull…
*
L’home és un porc que raona. A estones.
*
La poesia, si no és “didàctica”, és l’eixida que tenen uns “bojos solts”.
*
L’elefant és un animal avorrit. Tots els animals són avorrits.
*
El cicle sencer de la vida és “trist”: aliment i excrement, en la millor de les hipòtesis.
*
Tanta gent! Per a què?
*
Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges.
*
En el fons, entre un cardenal i un bruixot de la tribu, allà on subsisteixen tribus i bruixots, la distància és mínima.
*
Una vegada més, repetesc que, de la densa bibliografia filosòfica d’Occident, jo només en salvaria el Discurs del mètode i La filosofia en el tocador, a part d’alguna pàgina de Plató.
*
Sempre val la pena tornar a Florència.
*
Que siguem  més mortals que una cadira, personalment, m’irrita.
*
El truc dels qui no saben escriure una llengua és dedicar-se al neologisme.
*
Els episodis més brillants, vistos de prop, investigats a fons, acostumen a revelar-se oprobiosament tèrbols: les aparences fastuoses solen ser només aparences.
*
Posats a ser “amants de la naturalesa”, cal ser-ho discriminadament.

1 comentari:

  1. Un buidatge acurat i unes frases mestrívoles, si bé reflecteixen l'acidesa pròpia del Fuster.

    ResponElimina