Uns aforismes inèdits de Joan Fuster

Andreu Alfaro, Fuster

A mesura que anava llegint Discordances, subratllava al marge els passatges que m’interessaven per un motiu o altre i també algunes frases que em cridaven l’atenció per la seua concisió epigràfica o per la formulació d’un punt de vista sorprenent. Després d’acabar la lectura del llibre, el vaig repassar  fixant-me en el que hi havia senyalat amb  llapis i em vaig adonar que les frases subratllades es podien llegir en realitat com a aforismes, com uns aforismes que havien quedat encastats enmig dels paràgrafs. Vaig copiar-les totes en un full a banda. La meua intenció no era traure-les del seu context, sinó fer una mena de reconversió —o reducció?— dels articles. No crec que siga una maniobra totalment il·lícita. Aquests són alguns dels aforismes que he espigolat:

La Gioconda, aquella senyora el somriure de la qual s’entesten a qualificar d’enigmàtic, quan només és ximple…

*

Quan una revolució és impossible corre el risc de convertir-se en el contrari: en una reacció.

*

Cada paraula és un equívoc.

*

Cada paraula és un prejudici.

*

Les “humanitats” són cada dia més inversemblants.

*

El materialisme és, per principi, una antiideologia.

*

Educar és “adoctrinar”.

*

Un no és un mateix: és un embull…

*

L’home és un porc que raona. A estones.

*

La poesia, si no és “didàctica”, és l’eixida que tenen uns “bojos solts”.

*

L’elefant és un animal avorrit. Tots els animals són avorrits.

*

El cicle sencer de la vida és “trist”: aliment i excrement, en la millor de les hipòtesis.

*

Tanta gent! Per a què?

*

Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges.

*

En el fons, entre un cardenal i un bruixot de la tribu, allà on subsisteixen tribus i bruixots, la distància és mínima.

*

Una vegada més, repetesc que, de la densa bibliografia filosòfica d’Occident, jo només en salvaria el Discurs del mètode i La filosofia en el tocador, a part d’alguna pàgina de Plató.

*

Sempre val la pena tornar a Florència.

*

Que siguem  més mortals que una cadira, personalment, m’irrita.

*

El truc dels qui no saben escriure una llengua és dedicar-se al neologisme.

*

Els episodis més brillants, vistos de prop, investigats a fons, acostumen a revelar-se oprobiosament tèrbols: les aparences fastuoses solen ser només aparences.

*

Posats a ser “amants de la naturalesa”, cal ser-ho discriminadament.