dissabte, 24 de setembre de 2011

Llegir la Bíblia

Bíblia de Gutenberg
Aquesta setmana hem llegit i comentat en classe una antologia de textos de la Bíblia. He insistit molt als alumnes que la Bíblia és en realitat una biblioteca, una col·lecció de llibres de temàtiques i gèneres molt diferents i que, independentment del seu caràcter de llibre religiós, és literatura i es pot llegir com a literatura. La meua intenció, és clar, era animar-los a llegir algun llibre de la Bíblia pel seu compte. 

No crec que haja tingut molt d’èxit. D’entrada, hi ha un inconvenient: la Bíblia resulta un llibre familiar i estrany alhora. Tots som conscients de la importància central que té en la cultura que hem heretat, però també sabem que aquesta cultura, en la seua forma moderna, ha negat a la Bíblia la importància que va tenir en el passat. D’una banda, la familiaritat disculpa o dispensa de llegir-la. De l’altra, l’estranyesa invita a no llegir-la. 

Entre els textos de l’antologia que hem comentat amb més deteniment hi ha dues històries del Llibre de Samuel, la de David i Goliat, i la de David i Betsabé. La primera tots els alumnes la coneixien, encara que no l’haguessen llegida en l’original bíblic. És una història fascinant, tant pel dramatisme de la narració com per la seua significació: la victòria del dèbil sobre el poderós. La lectura l’hem il·lustrada amb algunes de les representacions escultòriques que ha inspirat aquesta història: el David de Donatello, el de Miquel Àngel i el de Bernini: 

Donatello, David (1440)

Miquel Àngel, David (1504)

Bernini, David (1624)


Són tres grans escultures, però em sembla que la de Donatello és la va reproduir més fidelment el personatge del relat bíblic. El seu David és un adolescent, que expressa un punt d’orgull i de satisfacció infantil després de la victòria. El David de Bernini contrasta amb el de Donatello i el de Miquel Àngel perquè està vestit; és tot tensió i moviment. El barroc i la Contrareforma, vaja. És una escultura efectista i emfàtica. La de Miquel Àngel és, per al meu gust, massa bona, massa perfecta. Excessivament deliberada. El David de Donatello és el que més m’agrada dels tres. Té una qualitat que en l’art és impagable: la gràcia i l’encant. 

L’altra història, la de David i Betsabé, és un relat d’una concentració i complexitat extraordinàries. Es pot llegir com una novel·la en embrió. El curs passat ja la vaig comentar en el bloc (David i Betsabé). 

Només a partir del segle passat s’ha començat a estudiar la Bíblia com a literatura. L’assaig fonamental d’Erich Auerbach, La cicatriz de Ulises (Mimesis. FCE) es pot prendre com el punt de partida de la moderna comprensió literària dels textos bíblics. Altres crítics, com Robert Alter i Frank Kermode, hi han fet posteriorment contribucions importants. 

En el seu assaig, Auerbach hi va destacar el que és potser la característica fonamental dels textos narratius bíblics: el fet d’estar «carregats d’implicació». Els mestres de l’antiga narrativa hebrea eren escriptors amb una preferència clara per l’art de l’al·lusió indirecta. La seua atracció per aquest minimalisme narratiu era reforçada pel convenciment que les històries havien de contar-se anant efectivament al cor de la matèria, sense aturar-se en la descripció de la realitat per ella mateixa. 

Aquest laconisme o reticència dels narradors bíblics es mostra sobretot en el refús de fer judicis explícits. Per als escriptors hebreus, hi ha alguna cosa que és elusiva i irresoluble en la naturalesa humana. El recurs al judici implícit crea una gran ambigüitat —de vegades en qüestions de matís, de vegades en punts de vista essencials— en la nostra percepció dels personatges i fa que els relats bíblics siguen més problemàtics que no doctrinals. 

Des d’un de vista estrictament literari, la Bíblia se’ns apareix com una antologia de textos molt diversos, que comprèn historiografia, ficció narrativa, i sovint una mescla de totes dues, llistes de lleis, profecies en vers i en prosa, obres aforístiques i reflexives, poemes devocionals, planys i himnes de victòria, poemes d’amor, taules genealògiques i molt més. 

Es podria pensar que la ideologia religiosa ha proporcionat el criteri de selecció de l’antologia. Però, com ha remarcat Robert Alter —The Literary Guide to the Bible. Robert Alter (editor) i Frank Kermode (editor)—, fins i tot dins dels límits de la ideologia monoteista hi ha una gran diversitat pel que fa a actituds polítiques, concepcions de la història, ètica, psicologia, el paper de la llei i del culte, dels clergues i dels laics, i també pel que fa a la mateixa concepció de Déu. Quan pensem en el desafiament radical de Job, no sols a la doctrina de la retribució, sinó a la mateixa noció de creació centrada en l’home, o en la insistència de l’Eclesiastès en els cicles de futilitat en lloc del temps lineal o progressiu característic des del Gènesi, o en l’erotisme exuberant del Càntic dels Càntics, es pot sospitar que la selecció va ser impulsada de vegades per un desig de preservar el millor de l’antiga literatura hebrea més que no per reunir els pronunciaments normatius més consistents d’una determinada doctrina monoteista. 

De tota manera, l’acte retrospectiu d’aplegar els diferents llibres de la Bíblia ha creat una unitat entre els diferents textos que els lectors posteriors no poden ignorar. És un fet empíric que cada llibre de la Bíblia té la seua pròpia història i que l’associació de molts llibres en un cànon va ser el resultat d’un llarg procés històric que va deure molt a la casualitat i a les necessitats i a la manera de pensar de gent de la qual sabem ben poc. Però és també un fet que les obres transmeses dins d’un cànon es comprenen de manera diferent que si n’haguessen quedat fora. La canonització altera el significat dels llibres. Si l’Eclesiastès s’hagués perdut i s’hagués retrobat recentment entre els documents de Qumran, es pregunta Frank Kermode, no seria virtualment un llibre diferent del que llegim avui? 

Robert Alter descarta que hi haja una dicotomia entre la lectura religiosa i la lectura literària de la Bíblia, perquè literatura no és simplement un mitjà d’expressar les posicions doctrinals, sinó una ocasió per aprofundir en la doctrina a través del joc dels recursos literaris i potser per anar més enllà de la doctrina. Alter assenyala que els significats dels textos bíblics es copsen imperfectament si ignorem la seua articulació com a literatura, com ara la disposició dels personatges, el desenvolupament del diàleg, l’ús de motius i de mots clau temàtics, o la subtil modificació de les repeticions.

22 comentaris:

  1. He après que tenia una imatge errònia de la Bíblia.
    Abans pensava que només era un llibre que intentava manipular-nos perquè estiguerem d'acord amb la religió que s'hi mostra, però després de les classes de l'Enric, m'he donat compte de que estava equivocat.
    La Bíblia recull diversos llibres, i com be diu Enric "és una xicoteta biblioteca", i una font d'inspiració per a compositors, pintors, directors, ...
    En un futur, sincerament, no crec que llegisca la Bíblia, millor dit, no me la vaig a llegir; pero si que la vaig a valorar d'una manera diferent i més positiva que abans. Ja que, des d'un punt de vista literari és fonamental.


    Joan Soler, 2A Batx.

    ResponElimina
  2. Sincerament, mai no m'havia parat ni un segon a buscar informació que tinguera relació en la Bíblia, en la seua història, en la seua creació, conseqüencies,...

    Sempre havia donat per suposat que havia sorgit com a necessitat de creure en un ser superior, i que havia sigut una invenció dels que varen aprofitar-se d'eixa idea per a dominar un poc mes als que ja eren prou dominats per tot el curs de l`història.

    Però, ara que estem donant la Bíblia a clase, m'estic adonant que és molt interesant el fet que estiga formada per molts llibres i es puga llegir, en realitat, com si foren diverses novel·letes. Tambè em crida l'atenciò que aquestes narracions sigueren recopilades de cultures encara més antigues, i que tingen la seua moralitat que, depenent de la interpretació, poden arribar a ser (algunes) bons consells.

    Ana Martí Cortijo (2º batx A)

    ResponElimina
  3. La verdad es que después de todo lo que hemos ido dando cada día, te hace ver que la Bíblia no es como se nos presenta. Lo que hemos estado viendo, cada texto que hemos leido, te hace ver que tiene una gran diversidad de textos increibles. Que algunos te pueden gustar más y otros menos. Pero creo que lo importante no es verla desde un lado religioso sino desde la perspectiva de un conjunto de libros que tratan diferentes temas, y que cada uno te enseña diferentes fines como es el caso David y Goliat, y la de David y Betsabé. El fuerte contra el debil, no juzgar por el exterior...

    Ana Isabel Aragó 2ºbach-C

    ResponElimina
  4. He de reconéixer que en un primer moment em va sobtar el fet que li anàrem a dedicar més d'una classe a la Bíblia, però ara, gràcies a aquestes classes m'he adonat de la importància que té, ja no des del punt de vista religiós, sinó també des del literari.
    M'ha sorprés la càrrega moral que contenen molts dels seus relats i també m'ha sorprés veure la naturalitat amb què es tracten alguns temes, com per exemple els poemes del Càntic dels Càntics.
    El que també és molt important destacar és la enorme influència que ha tingut la Bíblia tant en la música, com en l'art o la literatura.
    Ara ja tinc una visió de la Bíblia que no tenia abans.

    Mireia Ferrando (2n A)

    ResponElimina
  5. Para ser sincero nunca he sentido un especial interés por la Biblia, para mi nunca ha sido más que un texto el cual me habían repetido desde pequeño haciendo que creciera en mi una animadversión hacia el texto "sagrado". Pero he de admitir que el punto de vista que sugiere Enric en clase, tomarlo como una biblioteca, que abarca diferentes temas, se me antoja nueva, y, aunque no tenga intención alguna de leerla, supongo que en algo me ha ayudado a superar ese "odio" que desde pequeño manifiesto por esta.

    Valentí Barat Redondo 2º-C

    ResponElimina
  6. La imatge que tenía de la Bíblia ha variat prou a partir de les classes d'Enric. Això no vol dir que em vaja a llegir algun fragment pel meu compte sinó que ara la idea de la Bíblia m'ha resultat més curiosa
    Són molt interessants els llibres que apareixen en ella. La Bíblia significa biblioteca i en classe hem vist alguns fragments com la història de David i Betsabé, històries del llibre de Samuel i la de David i Goliat. Són com a diversos contes antics que narren des d'un punt literari una sèrie de coneixements amb una moralitat.

    Mireia Martínez Guzmán 2ºBatx C

    ResponElimina
  7. Per a mi, la Bíblia era una obra que m'havia interessat un poquet sempre, però mai m'havia decidit a començar a llegir-la. Aquestes classes m'han fet veure que totes les històries que en eixa biblioteca es conten no són tan avorrides com tots pensem i, a més, el significat moralitzador que contenen crec que desperten l'interés del lector.
    Paral.lelament de la seua importància en la religió, pense, pel poquet que hem llegit i la seua influència altres camps, que aquesta obra es mereix ser reconeguda com el que és, un dels grans escrits de la literatura.

    Lorena Perales Jiménez (2ºC)

    ResponElimina
  8. La verdad es que nunca antes me habian hablado de la Biblia desde este punto de vista, y en estas clases he descubierto una nueva forma de verla no tanto como el libro que muchas veces puede causar aburrimiento o rechazo leer sino como un conjunto de libros que muchas veces en sus historias nos dan consejos y que a pesar de la antiguedad de sus escritos,he visto que hay muchas historias interesantes.
    Yo si que leería alguna historia de la Biblia, por que es un libro como cualquier otro.
    Gabriela Morales 2ºC

    ResponElimina
  9. En mi opinión,la concepción de la Biblia no ha cambiado, sino que ha tomado otro punto de vista, en el que pese a su espíritu religioso y con afán por prodigar aquellos bienes comunes para el funcionamiento de la civilización, nos hace reflexionar de temas morales existentes en la actualidad. A pesar de todo con estas clases, la Biblia ya no resulta una lectura católica que solo leen los "beatos" en la iglesia sino más amena,como cualquier otro libro de la actualidad, ya que los textos son bastante fluidos y narran únicamente hechos. Estos relatos han sido fuente inspiradora en todos los campos de la cultura y por ello no hay que menospreciar y quitarle importancia a esta biblioteca que ha influido hasta llegar a nuestros tiempos.

    Andrea Campos Ruiz 2ºC

    ResponElimina
  10. Per a mi la Bíblia encara que des d'un punt literari haja sigut una obra importantíssima (com be ha explicat Enric en classe) no em puc oblidar del que ha suposat en la historia de la humanitat, com be tots sabem en nom d'eixe deu s'han comés les majors salvatjades imaginables, ademes que per molta reflexió moral que hi haja es un llibre ple de mentires ( ara ja com no ens les creguem diuen que son "metàfores", anda...). Pense jo que un llibre que ha fet tant de mal no pot ser deslligat del seu propòsit inicial d'enganyar i manipular la gent.
    Andreu Melchor 2º A

    ResponElimina
  11. Jo ja tenia una certa idea de que la Bíblia no era tan sols per a llegir-la desde un punt de vista religiós, pero no habia pensat que es podria llegir de una forma tan desvinculada amb la religió i per aixó no m'havia informat més sobre el tema.
    Les clases que hem donat han sigut molt interesants perque m'han donat informació sobre com és en realitat y que pot arribar a ser una lectura interesant.

    Empar Albiach i Dueñas 1º B

    ResponElimina
  12. Aquestes classes me han paregunt interesants perque me he donat compte de que gran part de nostra cultura i forma de viure es basen en allò que està escrit en la Bíblia, i que sigues o no creient, eres cristià i amb una religió catòlica, i llegint aquest llibre serà com llegir part de l'origen de "tot el que saps".
    A banda de tot açò, gràcies a aquestes classes, ara relacione la paraula "literatura" amb la paraula "Bíblia".
    Una de les coses que també m'ha cridat l'atenció i mai l'haguera pensat, és que en cap del llibres que constitueixen la Bíblia hi ha escrita una moral explícita: com quasi tots, pensaba que era una forma de tranformar la teua manera de pensar en la de l'església.


    Carmen Burriel Pérez 1r Bat. B

    ResponElimina
  13. Des del meu punt de vista, crec que sobretot l'Antic Testament és molt interessant i ens ajuda a entendre la moralitat que hi ha en la societat on vivim. Podem trobar un munt de literatura de tot tipus, contes fantàstics o fets històrics, i crec de veritat que sempre que siga amb una lliure interpretació la Bíblia pot mostrar-te moltes coses. El Nou Testament no m'agrada tant perquè la vida de Jesús no m'apassiona massa. D'altra banda me n'he adonat que ens agrade o no la Bíblia ha inspirat al llarg del temps a molts artistes i escriptors i si la llegeixes pots entendre millor les seues obres.

    Mariola Morera 2on B

    ResponElimina
  14. En mi opinión, estas clases me han hecho cambiar un poco mi punto de vista sobre la Biblia, porque se ha mostrado una visión literaria, y no tan religiosa como solía creer. Pienso que tiene algunos libros que si que pueden resultar interesantes de leer porque ademas te hace reflexionar sobre diferentes temas actuales. Además ha servido de ejemplo a muchos artistas, y aunque no guste, es un libro que ha tenido una gran importancia a lo largo del tiempo, por sus escritos y reflexiones.

    Carla Martínez 2º C

    ResponElimina
  15. A mi el tema tratado de la Biblia en clase me ha parecido muy interesante, porque antes solo pensaba que la Biblia era un libro religioso válido para rezar o conocer cosas sobre la religión, pero con las clases que hemos tenido me he dado cuenta de que es también una gran obra literaria en la que hay historias muy interesantes que tienen una enseñanza moral muy buena en mi opinión.

    Guillermo Alfonso Estañ 2°C

    ResponElimina
  16. Nunca me había parado a pensar en la importáncia literária de la bíblia, en estas clases he visto que el tema a tratar abarca grandes campos, y que la bíblia no solo se trata de un libro religioso, sino también de una gran cantidad de novelas, y una forma diferente de interpretar y entender la vida actualmente. Aunque trate temas religiosos, bastante desprestigiados en la sociedad actual, no podemos olvidar que la bíblia ha recibido gran cantidad de interpretaciones, y que ha servido de inpiración.
    Andrea Climent 2 C.

    ResponElimina
  17. Avanç de començar a donar la Bíblia a clase el meu punt de vista sobre aquesta era molt diferent, simplement pensaba que era un llibre religiós q recollia historietes religioses. Però avui en dia el meu punt de vista a canviat son molts llibres literaris “biblioteca menuda”, que se li dona un us religiós pero que no te el perquè qualsevol persona pot agafar aquest llibre i llegar-se una part i cadascun li pot donar la seva interpretació.

    MªJosé Ramos Mena 2D

    ResponElimina
  18. Molt abans ja havia sentit la Bíblia, fins i tot n'havia llegit algun fragment, però per pura obligació a classe. Enric ens ha fet veure la bíblia d'una manera diferent a com tots la veiem abans: un llibre aburrit, que només llegixen els cristians, etc... Ens ha fet veure que es un llibre literàri i una part important de la literatura. Supose que algun dia, quan estiga molt aburrida a ma casa, i si em trobe la bíblia a mà, em llegiré algun fragment...

    Dina Pedrol, 2on C

    ResponElimina
  19. estudiar la bíblia a classe mha semblat interessan, ja que sempre havia cregut que la biblia era totalment distinta, perque la relacionava en la misa, lesglesia, etc peró mha sorprés prou, tant la manera en que esta escrita com els temes que tracta. ademés tambe em sembla interessant des del punt de vista històric i literari per les repercussions que ha tingut.
    crec que ha estat be estudiarla pero en qualsevol cas no estic d'acord en tot el seu aspecte religios i les idees que promou sobre deu, la creació...
    Antoni Jorge López 2 B

    ResponElimina
  20. El fet de llegir fragments de la Bíblia a classe m'ha semblat prou interessant, ja que la gran majoria de nosaltres no l'haguerem fet pel nostre compte.
    Pense que el estudiar l'Antic Testament ens ajuda a comprendre la societat en la que vivim, fins fà molt poc completament sotmesa als dogmes cristians, i encara amb un fort pes en l'actualitat.
    D'altra banda pense que hem de coneixer les coses per a jutjar-les, i aquests dies en classe ens han ajudat a tindre una opinió més fundada.

    Almudena Soullard Navarrete 2on P

    ResponElimina
  21. la bíblia com a llibre literari em sembla un llibre magnífic, ja que és la unió de molts relats els quals tenen una gran tasca moralitzadora.Però encara que sigui un magnífic llibre literari, segueix sent un llibre que intenta convèncer a la gent fent-creure mentides a través dels molts relats que conté.No crec que llegeixi mai un llibre que se que m'esta intentant convèncer de mentides

    Alberto Rodriguez Espagnol 2on A

    ResponElimina
  22. He canviat la meua opinió respecte a la Bíblia, ara no només em sembla un llibre que intenta manipular a la gent i menjar-los el cap i que és merament catòlic sinó que increïblement pot resultar fins i tot interessant el que no significa que vagi a llegir-ho doncs la meua visió cap a la Bíblia és la d′un llibre de ciència ficció i no acaba de convèncer-me aquesta idea encara que hi hagi sigut un llibre amb molta influència i repercussió..
    Paula Sáez Valero, 2º Bat C.

    ResponElimina