De vegades, alguns lectors afirmen que tenen la sensació d’haver conegut realment determinats personatges novel·lístics. No puc dir el mateix. Alguns d’aquests personatges em fan la impressió que els «conec», me’n faig una representació visual més o menys definida, els recorde per determinats aspectes i anècdotes lligats a la peripècia d’una història o d’uns temes, però no em sembla haver-los conegut com si fossen unes persones reals. Amb l’excepció, potser, dels que apareixen en les novel·les de Tolstoi.
Així i tot, hi ha alguns personatges literaris que tenen per a mi una consistència enormement vívida, semblant a la de les persones que conec o he conegut en la meua vida. Però no són personatges novel·lístics. Em ve al cap de seguida, i en primer lloc, el doctor Johnson, tal com apareix en la biografia que en va fer Boswell. És el personatge de la literatura universal que tinc la sensació d’haver conegut més intensament. Fins i tot crec que l’he vist caminant pel carrer. Em passa el mateix amb altres personatges que només he conegut en la literatura, com ara Montaigne o els de la Penya de l’Ateneu de Barcelona que retrata Pla en tantes pàgines de la seua obra: Quim Borralleres, Francesc Pujols, Sagarra, Camps i Margarit, el doctor Dalí…
Aquesta reacció meua no és únicament un efecte reflex del fet que aquests personatges van existir realment, encara que aquest aspecte també hi deu tenir alguna cosa a veure. Hi contribueix decisivament que són presentats al lector a partir d’una anècdota, del report d’una conversa, d’un record, o parlant ells mateixos directament, sense recórrer als procediments de l’artifici novel·lesc.
Els personatges de les novel·les em poden resultar més o menys atractius, més o menys interessants, més o menys versemblants, però no em semblen reals. Tenen el caràcter, més aviat, d’una possibilitat. Ho van ser per al qui els va crear i ho són també per a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada