Fins al punt on el meu candor natural l’arribà a comprendre, Unamuno em semblà un home entrat en el que ell en deia l’agonia, o sia en la lluita, el frenesí i l’orgia dialèctica. Era en definitiva, com tothom, com som tots, un home fragmentari i contradictori, que potser no sabia exactament el que volia, que anava a remolc dels seus instints —en aquest cas, instints intel·lectuals, evidentment.
Josep Pla, Madrid, 1921. Un dietari (Primera volada, OC, 3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada