dimarts, 22 de juliol de 2014

Una biblioteca venuda: els llibres de Montse Anfruns

Quan tinc un buit a l’institut, m’acoste sovint a Tres i Quatre a fer-hi una ullada o a arreplegar-ne algun llibre que hi tinc encomant. M’agrada anar-hi pel carrer de les cistelles, que és de vianants. De vegades, en passar per la plaça de la Mercè, visite també la llibreria Auca, de llibre antic i de segona mà. La setmana passada, després d’una avaluació, hi vaig entrar. Al cap de poc, em vaig adonar que un dels llibres que havia agafat tenia l’exlibris de Montse Anfruns. Vaig continuar regirant llibres i en vaig trobar molts més amb el seu exlibris, dispersos pels prestatges. Alguns tenien anotacions manuscrites . Hi havia diccionaris, com el de sinònims i antònims de Santiago Pey, els volums de la història de la literatura catalana de Riquer i Molas, la història de la literatura catalana publicada per Edhasa de Jordi Llovet i altres, i molts llibres de poesia: L’alegria d’Ungaretti, Els dotze de Blok, Arbres d’hivern de Sylvia Plath, diverses obres de Neruda, i moltes plaquetes de La Forest d’Arana. Es veu que els familiars de Montse Anfruns n’han venut els llibres. En un exemplar de La passió segons Renée Vivien, novel·la de Maria Mercè Marçal, s’hi pot llegir aquesta anotació manuscrita: «He anat al clínic a fer-me una anàlisi pel doctor Cano. He passat per Tirant lo Blanch i he comprat aquest llibre. Montse. Maig 2008». 

Montse Anfruns, poeta, cantant i actriu, va morir el 20 de gener d’enguany. Els seus llibres, uns mesos després.







3 comentaris:

  1. Ni tan sols els llibres ens pertanyen sempiterns, ni restaran a tota hora en la intimitat de nostra llar. Què trist és morir. Gràcies per l'entrada, Enric. Descanse en pau, sempre nostra, Montse Anfruns.

    ResponElimina
  2. No sé el que els hauran pagat pels llibres. Potser haguera estat millor donar-los a qualsevol biblioteca. Encara que això és el meu pensament.

    ResponElimina
  3. És increïble la desvaloració que estan tenint els llibres. Sovint 'destorben'. Ocupen lloc. Què lluny estem de l'antiga veneració i santificació que ens plau i ens és causa de goig! Gràcies, també, pel teu record de la Montse.

    ResponElimina