Més mal que bé, a l’institut estem fent classe, mentre continua la calor. La directiva del meu centre va enviar una carta al Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Generalitat, demanant-los que enviassen algun tècnic per mesurar la temperatura dins de les aules i a partir d’aquí prendre les mesures corresponents. Els responsables d’aquest Servei van contestar de seguida, dient que estaven desbordats de sol·licituds com la nostra i que no els donava la gana d’acudir al nostre centre. Que era una qüestió de la Conselleria. Punt i final de la història.
Mentrestant, alguns professors, de vegades, trauen els alumnes de les aules i els baixen al pati. Com a mínim, s’hi respira millor. Alguns fan classe a l’aire lliure, com bonament poden. Altres, es dediquen a tocar-se el nas. La directiva ens ha recordat que podem treure els alumnes de les aules, que podem no fer classe, però que no podem abandonar-los o aviar-los al carrer.
Mentrestant, els alumnes, que tenen una confiança cega en els seus professors, esperen que aquests estaran a l’altura de les circumstàncies i convocaran aviat a les barricades o, com a mínim, a una vaga general i revolucionària fins que baixen les temperatures.
Mentrestant, els professors esperen que l’AMPA farà alguna cosa o que als alumnes se’ls acabarà pujant la mosca al nas i es decidiran a liar-la, començant pel protocolari tall del trànsit al carrer Xàtiva. Bé, això supose que només ho pensen alguns. Jo no, és clar!
Mentrestant, alguns mediten, extasiats, les modalitats de revenja que es podrien dur a la pràctica després de les pròximes eleccions.
Mentrestant, els dies passen, i qui dia passa any empeny.
Una bona reflexió, Enric.
ResponElimina