Encara que a mi m’agrada molt llegir, no em sembla bé criticar els qui no llegeixen. Per a què? A més, diguem-ne que me’n faig càrrec. Llegir també té inconvenients. Si els efectes de la lectura fossen tan excelsos com se sol pregonar, no s'explicarien les reticències de la majoria de la població al respecte.
Ara, no sóc gens condescendent quan es tracta de la gent del meu gremi: els professors. N’hi ha molts que només llegeixen esporàdicament, i encara n’hi ha més que no llegeixen res, ni el diari, ni el manual de la rentadora. Alguna vegada, fa temps, potser van llegir algun premi Planeta. Per excusar la nul·la lectura, al·leguen la falta de temps. És l'homenatge que el vici ret a la virtut. Però això no canvia el fet decisiu: un professor que no llegeix és com un sant amb dos pistoles.
¡Quanta raó tens!
ResponEliminaAi, si es fera un informe PISA del professorat!