«Aquelles grans tendes de lona posades amb tauletes per prendre un got de llimó gelat, els carrets de xàmbits i polos, les paraetes de torró i caramels, joguines, les pilotes que hom feia jugar amb un fil de goma lligat a la mà, el tabalet i la dolçaina. I aquells dinars memorables… O era la gana que aleshores jo tenia? A totes les cases hi havia un clima càlid, acollidor, amb pastetes i anís. T’hi quedaves en alguna a dinar. Quins dinars!»
Aquest és un fragment que el Josep Iborra va escriure entre el 1971-1972, i que forma part dels Escrits sobre música d’un literat melòman. Una delícia quan descriu records de la seva infantesa a Polop. Enorme, treient de relleu les virtuts de compositors com Beethoven, Mozart, Brahms, Mendelssohn, Bach, Mahler, etc. Òbviament, la literatura també forma part d’aquests escrits. Hi entra Proust, Thomas Mann, Josep M. Espinàs… I el seu amic Joan Fuster, de qui fa un retrat com a aficionat a la música en el seu assaig Joan Fuster, filharmònic. En aquest me n’he anat cap a la València dels anys 40, quan un jove Fuster estudiant de dret començava a freqüentar concerts de l’Orquesta Municipal de València i la Societat Filharmònica de la ciutat.
Us deixo amb un resum de coses que he escrit i dit sobre el llibre. El millor, per això, és llegir-lo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada