dijous, 11 de novembre del 2010

Tres comentaris d’”Èdip rei”

Aquesta setmana he retornat als alumnes els comentaris corregits d’un fragment d’”Èdip rei”, concretament el moment de l’episodi II en què Èdip entreveu, per primera vegada, la veritat de la seua vida. 

4 comentaris:

  1. Hola Enric!

    una pregunta, la qüestió número 7, la que fa referència als historiadors...si ho fiques al buscador no ix res! una pista...

    gràcies, Alba.

    ResponElimina
  2. Està en l'entrada "Adéu als clàssics grecs i llatins". Els enllaços que hi ha en aquesta entrada proporcionen informació sobre els historiadors grecollatins. Es pot arribar a aquesta entrada a través del cercador escrivint-hi el nom d'alguns d'aquests historiadors. Entre els grecs, Heròdot, Tucídides i Plutarc. Entre els llatins, Suetoni i Tàcit.

    ResponElimina
  3. Hola Enric. He llegit encantada aquestes línies sobre Èdip i vaig fer un breu apunt sobre la relació entre aquest llibre i Crònica de una muerte anunciada ja que l'estructura coral de la tràgedia pensava jo que es veia intacta des del començament d'un text en què tothom sap el desenllaç inevitable i en què el poble actua com el cor de la tragèdia d'Èdip. No sé on ho vaig escriure. Et sembla interessant?

    ResponElimina
  4. Ho vas escriure en un comentari a l'entrada "Êdip rei i la novel·la policíaca". En la mateixa entrada hi ha una resposta meua al teu comentari.

    ResponElimina