dijous, 13 d’octubre del 2011

Dos contes tristos

Guy de Maupassant
Durant aquestes primeres setmanes del curs, he alternat en primer de batxillerat la lectura i el comentari de fragments de les cròniques amb alguns contes moderns. És una manera de trencar el ritme que m’agrada i crec que als meus alumnes més encara. 

La lectura dels contes la fem a classe, en veu alta. Fins ara n’hem llegit dos: La joia de Maupassant i Vanka de Txékhov. El curs passat ja vaig comentar-los en el bloc (Dos contes especulars de Maupassant i «Vanka», un conte de Nadal d’Anton Txèkhov). Enguany, en llegir-los un rere l’altre, no hem pogut evitar de comparar-los. Encara que tenen una trama argumental, una temàtica i uns personatges molt diferents, els meus alumnes hi han detectat una semblança profunda: tots dos són molt tristos i tots dos tenen un final inesperat que contribueix a fer més intensa aquesta tristesa. 

Anton Txékhov
En La joia, la protagonista perd un collaret que li han prestat per anar a un ball. Com a conseqüència, perd també deu anys de la seua vida treballant durament per pagar-lo. Al final del conte ens assabentem que en realitat el collaret perdut no era de diamants, com ella pensava. El destí del personatge, per tant, és doblement trist: ha perdut deu anys de la seua vida i els ha perdut per un error. En Vanka, el xiquet del mateix nom escriu una carta al seu avi demanant-li que vaja a rescatar-lo del lloc on està treballant com a aprenent de sabater, perquè el maltracten contínuament. Però la carta no arribarà mai a l’avi, perquè el xiquet escriu mal l’adreça. Aquest final redobla la tristesa de la història, perquè nega tota esperança. 

No puc evitar d’imaginar-me la lectura d’aquests dos contes sense els finals sorpresa respectius. Quin efecte produiria aquest canvi? En el conte de Maupassant, la pèrdua de la joia hauria resultat simplement una mala jugada del destí, més una qüestió de mala sort que no d’un error. L’hauríem pogut interpretar també, moralment, com un “càstig” a l’orgull de la protagonista. Però el fet de descobrir en l’última línia que la joia era falsa obliga a una relectura del conte, en què es planteja com a tema central el conflicte entre l’aparença i la realitat. La joia falsa, per la seua banda, passa a simbolitzar l’ideal de vida de la protagonista, superficial i frívol. La sorpresa final, doncs, actua com un ressort que, en disparar-se, crea un nou sentit. Crec que en Vanka la supressió del seu final inesperat no hauria tingut, potser, uns efectes tan importants. La seua funció és més aviat un recurs per evitar la caiguda en el sentimentalisme. 

L’inconvenient del final inesperat és que, de vegades, resulta una mica inversemblant. O massa mecànic. S’hi veu massa el truc. Normalment, es basa en una casualitat, o en un error com en aquests dos contes: la protagonista de La joia es va equivocar pensant que el collaret que li havien prestat era de diamants autèntics. L’equivocació de Vanka va consistir a escriure malament l’adreça de la carta. 

Examinats de prop, el final de Vanka resulta més convincent i versemblant. I, sobretot, més efectiu literàriament. Més que per reforçar la tristesa de la història, Txékhov ha utilitzat aquest recurs per expressar d’una manera commovedora la innocència de Vanka. Si el conte de Txékhov resulta més trist que el de Maupassant és, sobretot, perquè el seu protagonista és un xiquet. 

El narrador de La joia fa “trampa”, perquè amaga la informació al lector i només la descobreix al final per sorprendre’l. En Vanka, el lector sap des el primer moment que el xiquet ha escrit mal l’adreça. Qui no ho sap és el propi xiquet! Txékhov ensenya al lector totes les cartes. D’altra banda, l’error que comet la protagonista de La joia, i les seues conseqüències, resulten poc creïbles en una lectura atenta. L’error de Vanka, en canvi, es desprèn naturalment de les característiques del personatge: és normal que no sàpiga escriure l’adreça del seu avi. No és una qüestió de casualitat o de mala sort. 

Una altra diferència: Maupassant, cruelment, descobreix l’error quan els efectes d’aquest són ja irreversibles i irreparables. Txékhov, en el mateix moment en què es produeix, quan encara no ha fet mal al xiquet, que s’adorm plàcidament: «Abaltit per dolces esperances, una hora més tard dormia profundament... Va somiar una estufa; sobre 1'estufa seia el seu avi, amb els peus descalços pen­jant, llegint la carta a les cuineres... Prop de 1'estufa passava l'Anguila remenant la cua...» 



Una nota sobre els finals dels contes. Amb efecte sorpresa o sense, el final és sempre molt més important en un conte que en una novel·la. Encara que el conte no pot tractar en tota la seua extensió el desenvolupament cronològic d’un personatge o d’uns fets, ha de donar al lector la mateixa impressió de totalitat que la novel·la. La brevetat obliga a comprimir la història en un incident únic, però aquest incident ha de semblar més que un episodi o una anècdota. Per això ha de ser seleccionat per la seua potència significativa, de manera que pose en relleu tot el que siga possible de la vida i del caràcter del protagonista, del tema o de l’especial visió que vol expressar l’autor. El final del conte és el que fa esclatar tota aquesta potència de significat. «El meu instint —va escriure Txèkhov— em diu que el final d’un conte ha de concentrar artificialment en l’esperit del lector la impressió de l’obra sencera.» 

En un conte, l’autor ha de començar sovint la seua història molt a prop o a la vora del clímax, ha de minimitzar l’exposició i els detalls de les escenes, i ha d’aclarir el desenllaç ràpidament. En la novel·la, per contra, són fonamentals les tècniques per demorar l’acció, per crear centres d’interès diferents, per conduir intrigues paral·leles. Les grans dimensions de la novel·la i la diversitat d’episodis impedeixen de culminar en un final tota la història. El crític formalista rus Boris Eikhenbaum va il·lustrar aquest diferència de procediment comparant la novel·la a una llarga passejada per llocs diferents, que presuposa un retorn tranquil, i el conte a l’escalada d’una muntanya, que té per finalitat oferir-nos la visió que es descobreix des de l’altura. 

En els bons contes el final no tanca la narració d’una manera abrupta, ni la seua funció es redueix a provocar un efecte de sorpresa, sinó que la fórmula “sorpresa al final” va més enllà del seu efecte purament mecànic i obre el relat a una lectura més àmplia i profunda.

45 comentaris:

  1. Jo destacaria la crueltat i la fredor amb la qual tant Maupassant com Txèkhov narren els fets i com maltracten als personatges.
    La lectura de 'La joia' m'ha suggerit que deus de dir la veritat per estalviar-te problemes i 'Vanka' m'ha suggerit o demostrat que de vegades la innocència pot fer-te mal.
    Si jo tinguera que quedar-me amb un dels dos contes hem quedaria amb 'Vanka' de Txèkhov perquè és espectacular la descripció que fa tant de la nit i del que fa el noi per a escriure la carta com la crítica que fa a la societat rusa de l'època.
    Miguel Ibáñez Cuquerella 1º A

    ResponElimina
  2. Destacaria la llàstima que provoquen els personatges en el lector al final dels dos contes.
    Aquestes lectures fan reflexionar molt.
    "La joia" m'ha suggerit que no hem de desitjar una vida falsa i distinta a la que tenim, sols hem de viure feliços i satisfets. També m'ha mostrat la importància de dir la veritat.
    "Vanka" m'ha suggerit que la innocència pot perjudicar-te, per molt que desitges i intentes alguna cosa.
    El conte que m'ha agradat més és "Vanka", perquè el final em va impactar més, és més inesperat i commovedor. A més el trobe més trist, ja que el protagonista no ha fet res dolent, en canvi en "La joia" sempre em queda la idea de que, en part, ella és qui s'ha ficat en l'embolic. Clarament no per això mereix 10 anys de treball i misèria, però trobe més innocent i desafortunat a "Vanka".
    Alba Grau Moreso. 1er B

    ResponElimina
  3. En primer lloc, destacaré una qualitat d'aquestos contes que m'ha paregut el fonament d'ambdós, i que fins a aquesta època (pense) que no s'emprava. Aquesta característica es troba en la forma d'escriure, en la qual destaca un realisme i una complexitat elevada.
    Per a comentar els dos contes el realisme és fonamental. Per exemple La Joia de Maupassant podría haver sigut escrita en el mateix registre literari que La Ventafocs, però Maupassant vol donar una imatge del que és la vida reial i no pas de contes meravellosos.
    Per altra banda, en quant al conte Vanka de Txèkhov he de destacar una dada que m'ha interessat; aquesta és la del joc de dobles veus com a recurs literari en el qual un narrador intern aporta objectivitat i un narrador extern aporta tristor, creant un conjunt harmoniós per a entendre l'argument.
    Personalment em quede amb el conte de Maupassant, i em decante per aquest, sobretot per la qualitat literaria de la qual fa gala l'escriptor i per com fa la transformació de l'espai, passant d'un luxós París a un ambient de misèria.
    JOSEP BELDA ROSELLÓ 1er A

    ResponElimina
  4. Està clar que quan llegim aquests dos contes sentim llàstima per la i el protagonista, ja que són dues històries tristes amb un fi cruel i inesperat.
    "La Joia" intenta fer-nos veure que no és necessari aspirar a una vida impossible, plena de luxes i capritxos que no ens podem permetre, i que per davant de tot, no necessitem, i que moltes vegades pensem que hem fet les coses malament i necessitem mentir, però que açò no és necessari, ja que la veritat, encara que faça més mal, acaba sent el millor.
    "Vanka" descriu un fet, on el protagonista és un xiquet de 9 anys, innocent i sincer que pretén tornar amb el seu avi, i per la seva innocència ho acaba fent tot mal.
    Em quedaria amb "Vanka", ja que m'ha paregut més realista, impactant i creïble que "La Joia", amb un fi més trist, tenint el protagonista unes falses esperances.
    Roser Torres Moscad, 1er A

    ResponElimina
  5. En primer lloc comentar que m'ha sorprés esta mena de començar el curs tan pesimista, pero també m'ha agradat sortir de la típica literatura dels llibres de text.
    Respecte als contes, voldria destacar l'objectivitat del narrador per a contar la història, que (com comentarem en clase) és la clau perquè no done una plorera al llegir-la.
    Si tingués que triar un, em quedaria amb "La joia" per la seua crítica a la societat i la imatge realista que ens mostra de la dona d'aquella època.
    Són dues grans lectures que et fan reflexionar.
    Un salut.

    BERTA ORTUÑO 1r BAT A

    ResponElimina
  6. Jo personalment, destacaria la forma en que els autors conten aquestes històries. Tant u com l’altre, intenten utilitzar personatges i espais, com si hagués passat en una vida real.
    En “VANKA”, Txèkhov es posa en la pell d’un xiquet, ja que és prou complicat, contant-nos com un xiquet sols pensa en tornar a la seva casa amb el seu avi, perquè el maltracten i com la innocència et pot fer mal. Ací destacaria el contrast entre els narradors, ja que ho veu d’una manera objectiva i l’altre més trista.
    En l’altre conte “LA JOIA”, Maupassant ho conta d’una manera més real, i no com el que conta en la Ventafocs, ja que en aquesta és més fantàstica. Ací critíca la societat d’aquella època, cosa que m’ha fet molta gràcia. I que el dir mentides, després ho pagues molt car, ja siga amb la teua vida, la dels demés o els diners.
    Per finalitzar, el conte que més m’ha agradat a sigut el de “VANKA”, per l’esperança que un xiquet, que a més d’haver estat maltractat, desitjà que la carta arribe al seu avi el més aviat possible i que se’l emporte d’aquell lloc tant cruel.
    Són dos contes molt ben estructurats i meravellosos.

    MARIA-XIUXIU ALAGARDA I PARDO. 1 er B

    ResponElimina
  7. En primer lloc, voldria dir que em sembla molt interessant esta mena d′exercicis que van més enllà d′obrir el llibre de text . M′han sorprès les descripcions detallades que fan els autors en els dos contes, ja que normalment no m′agraden els llibres on s′abusa de les descripcions. Però en aquestos contes els autors han aconseguit utilitzar la descripció per a apropar al lector als personatges i fer-nos sentir, en les dues ocasions, en la pell dels protagonistes: al de "La joia" vius la desesperació de la dona davant la pèrdua del collar i al de "Vanka" la il•lusió per tornar a l′hogar.
    Des del meu punt de vista els dos contes són molt interessants ja que empren un "final sorpresa" que no es usual en la literatura actual. Si haguera que triar un dels dos, sens dubte agarraria "Vanka" ja que el final trist no és dona per l′inconformisme si no per l′ingenuïtat.

    ResponElimina
  8. En primer lloc, voldria dir que em sembla molt interessant esta mena d′exercicis que van més enllà d′obrir el llibre de text . M′han sorprès les descripcions detallades que fan els autors en els dos contes, ja que normalment no m′agraden els llibres on s′abusa de les descripcions. Però en aquestos contes els autors han aconseguit utilitzar la descripció per a apropar al lector als personatges i fer-nos sentir, en les dues ocasions, en la pell dels protagonistes: al de "La joia" vius la desesperació de la dona davant la pèrdua del collar i al de "Vanka" la il•lusió per tornar a l′hogar.
    Des del meu punt de vista els dos contes són molt interessants ja que empren un "final sorpresa" que no es usual en la literatura actual. Si haguera que triar un dels dos, sens dubte agarraria "Vanka" ja que el final trist no és dona per l′inconformisme si no per l′ingenuïtat.
    Isabel Laparra. 1ºA
    Ho sent se m'havia oblidat ficar el nom.

    ResponElimina
  9. Per començar, m’agradaria dir que tots dos contes m’han provocat una profunda reflexió posterior. En el cas de “La Joia”, m’ha fet reflexionar sobre el valor que li donem a les coses i l’alt valor que li donem a les aparences. En el cas de “Vanka”, la pobre història del protagonista, m’ha fet pensar en la gran sort que tinc de la meva vida i que molts nens i nenes són maltractats avui en dia.
    Els contes que solem llegir, normalment són contes de fades i prínceps amb finals feliços. Per això està molt bé llegir el conte modern perquè són exemples de contes realistes que no estem acostumats a llegir. Els finals d’ambdós contes són tristos i sorprenents. A mi m’agradaria fer una diferencia entre ambdós finals, el de “La Joia”, per dur que siga, és la conseqüencia d’un acte voluntari però Vanka ha tingut mala sort pel que li ha tocat viure, ell no ha fet res. És una injusticia.
    Crec que no em decanteria per cap llibre perquè no sabria dir quin m’ha agradat més. Tots dos tenen coses diferents i especials.


    HELENA HERNÀNDEZ I ÈVOLE

    ResponElimina
  10. Tots dos contes son molt interesants ya que intenten resaltar les vides de la gent de la seua època.
    "La Joia" vol parlar del que es denominava "classe mitjana" a la seua època i com de fàcil es baixar de classe social.
    "Vanka" per la seua part vol resaltar la dificil vida de les classes baixes posant l'exemple del xiquet que no sabia ni com s'escriuen les cartes ni on es tenen que posar per enviar-les.
    El que mes m'ha agradat es el de "La Joia", ya que el de "Vanka" es molt trist per al meu gust

    César Calabuig 1ºB

    ResponElimina
  11. Per començar m'agradaria destacar el gran talent tant de Maupassant com de Txékhov per fer-me sentir en pell pròpia l'amargor i insatisfacció de la dona a "La Joia" i l'enyorança i la ingenuïtat en "Vanka".
    Si hagués de triar un, probablement triaria el de "La Joia" perquè encara que no em sent per a res identificada amb la dona, crec que perdre 10 anys de la seua vida per aconseguir pagar el collaret diu molt d'ella, ja que aconsegueix pagar-lo encara que fos en va.

    Julia Carbonell Fabuel 1ºA

    ResponElimina
  12. Per començar, destacaré la originalitat de ambos textos al jugar amb el fundament del text per a fer reaccionar al lector; sense oblidarme de la imprevisibilitat del final dels dos textos que m'agradat molt.
    En primer lloc, " La joia" reflectix un personatge molt típic en la nostra societat; un personatge ambiciós, egoista i incomformista en la vida que té , pero això l'autor, d'una manera un poc "exagerada" ens ha volgut fer vore que la clau està en valorar el que ens ha tocat i ser conscients i objectius de que tenim més del que creiem.
    En segón lloc, respete a "Vanka" , la seua inocència i ignorància m'han conmogut.La idea de esperar i esperar amb l'esperança de que arribarà, sabent que no arribarà, em creà inclós a mí , la sensació de desesperació.
    Per finalitzar, els dos contes em pareixen, una bona manera de fer-nos obrir els ulls respecte a la realitat en la que vivin i poder així aprofitarla .

    Anna Muñoz Correcher ( 1r B )

    ResponElimina
  13. Personalment allò que més destacaria dels dos contes és el final trist amb què els dos autors ens sorprenen. Un final que provoca en el lector una barreja entre llàstima i ràbia.
    Respecte a "La Joia", m'ha demostrat que l'inconformisme i l'ambició no són sempre qualitats positives.
    Si em referisc al relat de "Vanka", realçaria la innocència amb la qual viu el protagonista i que pot arribar a ser molt traïdora.
    No m'és fàcil decantar-me per cap dels dos contes però triaria el de Txéchov, per l'objectivitat amb què narra la història, la qual permet que el text no siga massa sentimental.
    Aitana Alaman. 1er B

    ResponElimina
  14. Per començar, principalment d'aquests dos contes destacaria la manera dels autors en contrastar les diferents classes socials i també la manera en que descriu principalment la misèria que hi havia veritablement en aquelles èpoques.
    Aquests relats m'han fet clavar-me en les pells dels personatges i viure la vida que tenien a cada moment.
    El que més m'ha agradat dels dos contes són els finals inesperats, i si hagués d'elegir algun dels dos contes, em quedaria amb el de La Joia, pel fet de descriure l'ignorància de les persones.
    Ariadna Castillo Garcia, 1r Batx P

    ResponElimina
  15. En primer lloc, m'agrada fer altres activitats que no siga sempre seguir el llibre, és a dir que totes les classes no siguen sols literatura.
    Aquest dos contes són tristos, no acaben bé ningú del dos. M'ha sorprès el final dels contes, ja que no m'esperava que acabaren així, jo esperava un final feliç.
    "La joia" m'ha fet entendre que hem de ser més conformistes, no voler viure una vida basada en la falsedat, hi ha que estar bé amb un mateix, i sobre tot que les mentides tenen les cames curtes.
    I "Vanka" m'ha fet entendre de què l'innocència et pot perjudicar.
    Personalment, m'agrada més "La joia" perquè dins de què els dos són tristos, Vanka hem dona més llàstima , ja que en La Joia podien haver-se conformat amb el que tenien, és a dir que se l'han buscat, en canvi en Vanka és un xiquet que esta vivint molt mal i ell no ha fet res per a buscar-se-lo

    Carla Ballesteros Pérez (1r A)

    ResponElimina
  16. Primer, m’agradaria destacar una característica comuna als dos contes: La capacitat dels autors per endinsar-te completament en les respectives històries.
    I hem refereix al fet que, mentres els llegíem no vaig plantejar-me, per exemple, el masclisme de Maupassant, o allò terrible de la vida del petit Vanka, tant Txéjov com Maupassant, hem dugueren a l’època i res no hem semblava estrany, fòra de lloc. Sinò natural, com d‘una realitat que hem semblà la meva.
    Els fets semblaven succeir-se com al meu voltant.

    Crec que una de les raons per que passe són els lograts personatges en ambdues. Estàn cuidats i messurats fins l’últim detall, m’han semblat rodons.

    Ara bé, en una segona lectura i ja ben bé amb l’impacte dels “dos finals inesperats”, la teva ment desperta i comença a plantejar-se els problemes que reflecten. Ja que són un excel.lent mirall de la societat.

    Per últim, la meva indecisió no hem permet triar-ne cap. Per una banda, trobe “Vanka” més íntim, més proper al lector, amb un final més lograt. Com a conte, m’agrada més.
    Però “La joia”, reflecteix de forma increïble la complicada societat de classes, amb els diferents tipus de persones i les seves diferents ambicions, per això el trobe més interesant.

    En fi, els dos m’han agradat molt.

    Julia Iranzo Gómez. 1º A.

    ResponElimina
  17. Per a mi, aquestos dos contes sòn realment tristos, però a la vegada molt bonics.

    Estan molt ben redactats i et fan posar-te a la pell dels protagonistes i a la vegada compartir els sentiments que senten.

    El millor de les dues históries, son els dos finals ''sopresa'', que et canvien tot el que pensaves o imaginaves que anava a pasar.

    I si tingués que elegir algun, em quedaría amb els dos, ja que els dos m'han agradat moltíssim i han fet que estiga atent a tot moment de la lectura.

    Dos bons contes de la má de Maupassant i Txéjov.

    Val la pena llegir-los.

    Eduardo Gimeno Castelló 1ºP.

    ResponElimina
  18. Jo destacaria, en primer lloc, la forma dels escriptors d'escriure les històries tan freda i amb unes descripsions molt detallades que fan possible imaginar-te una imatge molt detallada del que passa, la distincions de les classes socials d'aquella època i la misèria que hi havia.
    Les dues històries fan refleccionar profundament però, si tinguera que triar un triaria "Vanka" de Txékhov per que a més de les grans descripsions que fa segons va passant la història és el missatge que Trasmet, que la ignoracia Pot fertilit ha una mala passada.

    Laura Esther Martinez MIllana 1er B.

    ResponElimina
  19. Aquests dos contes, per una part són molt semblants perquè al final de la història de cada un, es pot veure la tristessa que en senten tots dos personatges. Per una altra, són totalment diferents:
    En "la joia", l'autor ens intenta mostrar la tristessa de la protagonista un en un ambient de burguesia baixa en l'edat mitjana, en el que la senyora Loisel perd 10 anys de la seua vida per una simple mentida.
    Per altra part,"vanka", la inocència del xiquet, de classe baixa, li porta a no entendre que estava passant en aquell lloc, i que per moltes cartes que escrivia al seu avi, mai no l'aplegarien.
    En general, aquests dos contes, encara que m'ha agradat més el de "la joia" m'han agradat molt, perque t'ansenyen moltes coses al tenir en compte en la vida real.
    Andrés Ramiro Ferrando 1er BAT. B

    ResponElimina
  20. Amb aquestos contes he aprés que no tot els finals són feliços. Aci no hi ha un príncep que salve a la princesa i aixina no malgaste deu anys de la seva vida, o una fada padrina que et faça els vestits i les joies per art de màgia. Tampoc existeix un avi que vaja a rescatar al seu nét del maltractament i la explotació, després de rebre la seua carta. Així tant Maupassant com Vanka ens “afonen” en un final tràgic que fa que l'obra et produïsca una angoixa que fa que recordes aquestos contes i que a la vegada t'agraden. A més la forma de jugar amb el lector, que penses que va a acabar bé o simplement, com en la joia, creus que ha segut un càstig per la seua conducta i avarícia; i quan menys t'ho esperes, tot es "tan injust” i et plena d'impotència.
    Si tinguera que elegir em quedaria amb el conte de Vanka ja que es molt trist que amb un pobre xiquet inocent, que no ha fet res , la vida siga tan injusta, i el pitjor de tot es que això era molt comú en l'época i vui en dia continua succeint.
    Maravillas Barranco Alfonso 1er bat A

    ResponElimina
  21. Dels dos contes m'ha cridat l'atenció com utilitzen els personatges, pobres i en situacions desagradables per transmitir el malestar, la tristesa i la decepció o impotencia per no poder viure millor; describint així a una societat del segle XIX trista i injusta.
    M'agradat el to fred que fa que dues obres siguen més dures i tristes. Per que en certa manera pareix que s'apropa més a la realitat.
    "La joia", m'ha fet pensar que es millor no fardar i dir la veritat sobre objectes que no tenen tan valor, perquè poden fer sentir mal algú que tinga un problema com el d'aquesta dona del conte.
    A més del que m'ha cridat l'atenció, també m'agradat el final de "Vanka", perquè m'ha sorprés molt i el fet de estar ambientat en el nadal li dona més trist que fa que et conmougues.
    Arantxa García Martínez 1ºBach D

    ResponElimina
  22. Dels dos contes no m'agrada especialment ningú, perque son molt tristes les dos històries, pero si tinc que triar, crec que el de La Joia de Maupassant es més entretingut. El que destacaría ja ho he mencionat, son comptes molt tristos, o millor dit, les històries son tristes, perque destaca una objectivitat mes o menys notable en els dos narradors. La Joia está ambientada entre les clases socials de França, allà pel fi del segle XIX. La temàtica es simple: una dona que es escarmentada pels atzars de la vida, per ser massa ambiciosa, egoísta, e inconformista.
    Qué puc dir de "Vanka", de l'autor Anton Txékhov? L'argument, més trist al meu pareixer, té poc que veure amb la Joia, ja que la temática es diferent, i la narració també, ja que es bàsicament narrada per un xiquet de 8 anys i des de el seu punt de vista, per tant podem dir que es completament objectiva la narració, en la meua opinió, ja que l'autor no comenta res des de la seua posició de narrador. Vanka ens permet conèixer la vida d'un xiquet que està obligat a servir en la casa d'un sabater a un poble de Rússia mediant una carta que l'envía a l'avi demanant-li que li salve d'aquell infern, en Nadal (per a accentuar l'impresió de desgraciat que dona), que mai arribará. I açó es un dels aspectes comuns del dos contes: que la major sorpresa la trobes al final sempre, donant-li aquesta un inesperat gir d'última hora a l'hisòria.
    Nacho Llàcer Enjuto 1ºBach B

    ResponElimina
  23. En primer cas, volia esmentar un dels aspectes més notables en aquestes dues novel·les: La tristessa; i a més "pobrets" es la primera paraula que em va vindre al cap al llegir-les. Que dir, el conte que més m'ha agradat ha sigut Vanka, de Txékov. A més de que les històries que tenen a un xiquet com a protagonistes son més amenes y menys "adultes", el tipus de descripció, la capacitat de donar-li temperatures baixes als paisatges y la capacitat de aquest autor de entrar en la ment d'un xiquet y conseguir plasmar els estats d'ànim y les reaccions d'aquest son caracteristiques molt més llamatives des de el meu punt de vista.

    A banda d'això, com dir-lo, en Vanka crea anyorança i tristessa quan vol enviar la carta al seu avi per a que el vinga a buscar i, malgrat que al llibre no posa "I no va rebre-la mai" nosaltres podem fer-nos una idea de que aquella carta escrita amb tota la inocença d'un xiquet, mai arribará al seu destí i, aleshores, Vanka mai saldrà d'aquell infern a Rússia.

    Víctor Silva Segarra 1er Batx B.

    ResponElimina
  24. Jo començaria destacant els pareguts que tenen aquests dos contes acabant amb un final tràgic i trist, però inesperat en el de "Vanka" i no tant en el de "La Joia", ja que, en aquest últim el autor relata com a causa de l'ambició, l'enveja, els cels, arriba a la desgràcia, així que, d'una forma o d'un altra, el destí li paga amb un final trist i desgraciat, fent veure que el que li passa a la fi és com una espècie de càstig, per voler i voler més i no apreciar de les coses que ja disposa; en canvi, en "Vanka" el personatge no s'ha buscat res del que li passa, no és més que un xiquet que peca d'innocència i d'ingenuïtat, el qual té la mala sort de trobar-se en una mala època a Rússia.
    Però, el que més destacaria és la manera en que els dos autors relaten i descriuen cada sentiment i cada emoció dels personatges, encara que alhora de relatar, m'ha agradat molt més com ho ha fet Txékhov, ja que ha intentat posar-se en la pell del xiquet i contar l'història com ho faria ell.
    Encara que si em tinguera que decantar per algún dels dos em quedaria amb "La Joia", m'agrada com parla de que alguns sentiments com els que sent la protagonista la poden dur a la pitjor de les situacions.

    Carla García Hostalet, 1er-B

    ResponElimina
  25. Els dos contes, en mi opinió presenten una visió molt pessimista de la vida.
    Per una banda trobem als personatges de "La joia", que es queden sense res, per no haver dit la veritat al haver perdut el collar. Es veu com al cap de deu anys estan vivint malament, pel que passà amb el collar. I tot açò no haguera ocorregut, si hagueren dit el que passà des d'un primer moment, apartant el seu orgull.
    Per altra banda, trobem "Vanka", on es pot apreciar la innocència de un xiquet que pensa que el seu avi vindrà per ell; ja que li envia una carta per a que l'arreplegue; però aquesta carta mai arribarà a cap lloc, doncs la direcció no està escrita correctament.

    Pot ser per això, que a mi me ha agradat més el conte de "Vanka". Encara que és més trist i no acaba bé, perquè ja suposem el que passarà, que la carta mai arribarà, es molt realista. Ho és ja que es veu clarament les condicions en que viu el xiquet, i no per això, perd l'esperança; l'esperança de que el seu avi aparega un dia per a portar-se'l amb ell.

    Irene Carrasco Mariscal 1er-B

    ResponElimina
  26. Jo crec que el que més destaca o caracteritza aquestos dos contes és, per una part, el gir inesperat que es dona al final de les dues (que a més es molt de sobte; molt curt, i al que no es dóna cap explicació més després de eixa sorpresa que deixa al lector en un xicotet estat de "shock"), que per a mi és el aspecte més fascinant, atractiu i especial dels dos contes.

    D'altra banda, també considere que s'ha de destacar la riquesa descriptiva que tenen (la quantitat de detalls i el fet de que tots tenen un sentit dins de la història); que et permet fer-te una idea molt sensorial (al meu cas ha destacat l'aspecte visual o plàstic) i fins i tot emotiva (t'apropa als sentiments dels personatges, t'ajuda a identificar-te amb ells i d'aquesta manera a fer una reflexió directa sobre tu mateix, al teu interior i a la teua manera d'actuar).

    En definitiva, m'ha agradat llegir els dos contes perquè encara que ambdós són molt tristos, també son molt bonics; és més, resulta que "Vanka" és el més trist o el que més llàstima dóna pel fet de que el protagonitze un xiquet innocent i ingenu, i ha sigut el que més m'ha agradat. En fi; els recomane a tot el món perquè son molt lleugers de llegir i poden aportar coses de valor al ser de cadascú.

    Paloma Ferrer Fornes (1er P)

    ResponElimina
  27. Aquests dos contes presenten una temàtica molt trista sobretot "Vanka" de Txèkhov, però podem resaltar a ambdós textos la utilització de un final inesperat per al lector.

    Personalment, podría dir que m'han agradat els dos contes molt a pesar de ser tan tristos. "Vanka" es més trist que la joia i al mateix temps més fred. Tracta temes com la il·lució, lA infantesa i la divisió en classes socials de l'època; però el meu preferit és "La joia" de Maupassant que ens explica que les aparences enganyen i que debem mostrar-nos tal i com som, per tant podríem arribar a la conclusió de que som el que som, no el que tenim.

    Lara Sanleonardo Garceràn 1P

    ResponElimina
  28. El que jo destacaria dels dos contes es la tristesa i la desesperació amb la que viuen els personatges cada una de les històries. Així com el inesperat final tan poc esperançador per als dos.

    El que m'ha sugerit el conte de "La Joia" ha sigut que la vanitat, l'egoisme i les falses apariencies no duen a cap lloc, o per exemple en el cas de la protagonista, a una situació pitjor a la que ja vivia.
    Mentres que el conte de "Vanka", m'ha sugerit que l'inocència de vegades pot ser molt cruel, i et pot dur a creure coses i tindre esperances que mai es compliran.

    Per aquesta raò a mi m'agradat molt més el conte de Vanka, perque em pareix molt més tendre, ja que Vanka sols vol fugir de la situació en la que es troba, i tornar a casa amb el seu avi, que es l'única persona que l'estima. Fins i tot l'escriu una carta pensant que tornarà a per ell, i es dorm ben tranquil. El que ell no sap es que mai arribarà.... beneïta inocència.

    Clau Albiach Checa 1ºB

    ResponElimina
  29. Els dos textos, tant el de Txèkhov com el de Maupassant destaquen per la tristor que hi ocorreix. Cadascún per motius diferents. Però dels dos, el que més hi ha que destacar es el de "Vanka" de Txèkhov, el qual té un final trist i inesperat que fa que el lector es quede amb una sensació de llàstima.

    Per una banda, m'ha agradar el de "Vanka", per la infantesa del xiquet, la il·lusió de que la carta arribarà, etc; però també m'ha agradar el de Maupassant, el de "La joia", perquè per un error la seua vida va cambiar considerablement, i a vegades les coses no son el que pareixen i tot pot ser en realitat molt diferent al que pensem.

    Itzel Milla Chávez 1ºP

    ResponElimina
  30. De “La joia” destacaria eixa ambició i el voler aparentar alguna cosa que realment no ets, que és la situació de la senyora Loisel. De “Vanka” en canvi la innocència del xiquet esperant coses que tal vegada mai ocorreran.
    “La joia” demostra que és millor dir la veritat des del principi i acceptar les conseqüències o per una errada la mentida la pagues tota la vida. “Vanka” m’ha donat molta llàstima, per això de que siga un xiquet tan innocent que l’únic que vol es tornar amb el seu avi i a més en una època de l’any com es el Nadal, molt familiar, ací allò que t’ensenya és que no es pot ser tan ingenu.
    Si haguera de elegir un, elegiria “La joia” ja que em pareix menys dolorós que “Vanka” i pense que la senyora Loisel es mereix el que li passa, per ser tan ambiciosa i egoista. A més de per això m’agrada molt eixe final totalment inesperat.

    Vicky Navarro Martínez 1ºB

    ResponElimina
  31. Jo destacaria que per una banda, en "La Joia", estan les ganes d'aparentar fins que, per mentir i voler ser el que que no és, acaba perdent tot el que tenia, però penses que s'ho ha buscat ella per l'ambició, mentre que en "Vanka" és més trist perquè és un xiquet inocent que escriu la carta pensant que li arribarà al seu avi, i encara que no es diga que no li arriba, es pot imaginar. Tot hi així els dos finals són inesperats i tristos, i em suggereixen, per una banda, que no s'ha de voler més del que tens i ser tan ambiciós, i per altra, que la inocència et pot perjudicar avegades.
    No sé amb quin em quedaria, perquè "Vanka" t'impacta més, però "La Joia" t'ensenya que no s'ha d'intentar aparentar el que no s'és.
    M'han agradat els dos, perquè són lleugers de llegir i tenen un final inesperat, sabent mantindre l'interés en la història. Els recomane.

    BÀRBARA RODRIGO CASARES 1er P

    ResponElimina
  32. El que destacaria dels dos contes són els finals tan inesperats i tràgics.
    De "La Joia" el que més m'ha sorprés són les ganes que tenia la senyora Loisel de ser una persona que no era.
    I de "Vanka" la esperança que tenia el xiquet de que la carta arribara encara que era molt difícil.
    "La Joia" és el conte que més m'ha agradat perqué demostra clarament el que realment passa quan intentes aparentar allò que no ets. En canvi, "Vanka" no m'ha agradat tant perqué el xiquet innocent no es mereixía això que li estava passant.

    Merlina Ayelén Moreno 1ºA

    ResponElimina
  33. COMENTARI "LA JOIA" I "VANKA"
    Aquestos dos contes m'han agradat molt, sobretot el de "Vanka", ja que és més entranyable, hi destacaria l'innocència del personatge del xiquet i la manera tan acertada de la qual ha sabut fer-lo l'autor, Txèkhov. De "La joia" cal dir que és un conte amb certa moralitat i que vol transmetre algo, un pensament... En general, vol persuadir al lector d'alguna manera fent que es faça conscient, per exemple, de la societat de classes d'aquella època i de les diferències imposades per aquesta dins de la societat; destaque, a més d'açò, la manera tan freda que l'autor parla del personatge de Mathilde Loisel, sense sentir cap pena, sinò com diguent: «S'ho mereixia», trobe aquesta objectivitat al contar les coses interesant.
    Respecte al que m'han sugerit aquestes històries, diria que, la primera m'ha fet reflexionar sobre l'avarícia que ens rodeja i, fins i tot, de vegades arribant a l'egoisme. "Vanka" parla d'innocència i injustícia, és un conte triste, entranyable, com he dit abans.
    Per últim, destaque el que més m'agradat d'un i d'altre: de "La joia" el personatge de l'home, per ser tan ton marit i de tant bó arriba a ser un poquet babau (per exemple, quan perd els seus estalvis per donarse'ls a la seua dóna) i de "Vanka" m'agradat com ha representat l'autor lo somniadors e innocents que són els xiquets amb la forma de la que escriu el nen, que está parlant d'una cosa i le ve al cap una altra i escriu com parla, pense que l'autor ha sabut transmetre aquesta sensació molt acertadament.
    En resum, m'han agradat bastant els dos contes, m'han paregut interesants i molt ben escrits, a més, sóc partidária de llegir contes curts ja que d'aquesta forma és més cómode per nosaltres fer-lo i no tan pesat com llegir i llegir capítols d'un llibre sencer que potser no ens agrade, en canvi, així podem conéixer distintes formes d'escriure de diversos autors a més de moltes historietes entretingudes.
    Gala Levaggi Ratto, 1er Batx.-P

    ResponElimina
  34. De les dos lectures que em fet a classe; "Vanka" i "La joia", el que em de destacar segons la meua opinió es el "final inesperat" que contenen els dos. Al conte de "La joia", l'autor juga un poquet amb les aparences, ja que ell ens desvela un fet important ( que la joia era falsa) al final de l'historia, això ens porta a reflexionar, i a pensar que potser hem jutjat malament a la protagonista de l'historia, ja que perd deu anys de la seua vida treballant. Al conte d'Anton Txèkhov des de el començament fins al final el protagonista ens entristí, ja que el xiquet ens aporta tendressa i dolçor, l'autor en aquest conte no ens amaga res, ja que en tot moment ens ho argumenta tot.
    El típic comentari de classe era, "ja però esque la senyora Loissel s'ho mereixia i Vanka, pobret, no se ho mereixia", la majoria estem d'acord en aixo, el que passa, esque si Maupassant des d'un principi ens haguera dit que la joia era falsa tots pensaríem, "ay! pobra dona mira que mal l'està passant", però com al final ens ho mostra i ens deixa com en un estat de shock, el primer pensament que ens ve al cap es, "s'ho mereixia".
    El que si que m'agradaria dir es que els dos contes son fascinants i que li recomanaria a tothom que si tingues l'oportunitat de llegir-los que ho fera, ja que son molt curtets i, encara que siguen curtets ens porten a una reflexió molt llarga.

    Raquel Valero Boix 1ºBatx.B

    ResponElimina
  35. En la meua opinió, aquestos són dos comptes que representen la visió pesimista de la vida.
    En "la Joia", podem apreciar com la protaginista, a causa d'un error paga 10 anys de la seua vida sense adonar-se de la vertadera realitat.
    "Vanka", representa la inocènica d'un xiquet que presenta una esperança que mai va ser corresponguda, ja que envia una carta al seu avi que mai la llegirà, doncs l'adressa no és la correcta.
    Destacaria la sensació de tristessa al final dels comptes, ja que no l'esperava. Pensava en un final feliç on els problemes es resondrien. Amb aquestos finals, podem comprobar que no tot en la vida és just i hem de acostumar-nos als difícils moments i intentar superar-los.
    Ambos comptes m'han produït vertaders sentiments, i crec que l'objectiu dels autors de mantenir l'atenciò dels lectors s'ha cumplit.
    El compte de "vanka" m'ha cridat més l'atenció. És molt trist però m'ha produït més sensacions que el conte de "la Joia", ja que el tractament d'un xiquet sempre crea majors espectatives sobre la vida.

    Ana Marín Sanchis, 1ºBatx A.

    ResponElimina
  36. En primer lloc m'agradaria esmentar la característica principal dels dos comptes que és el final tràgic i inesperat que provoca una sensació de tristor en el lector.

    Els dos comptes, tant el de "La Joia" de Maupassant com "Vanka" de Txéjov tenen una temàtica prou curta i comparteixen el fet de ser històries que plantejen una moraletja final en la qual l'autor vol transmetre la seua manera de contemplar els diferents problemes socials.

    En "La Joia", Maupassant descriu a la protagonista com una persona inconformista i que vol aparentar ser d'un estament social al que realment no perteneix.
    En cambi, En "Vanka" el protagonista de l'história és un xiquet; com el seu nom indica, inocent i ignorant.

    Aquestes característiques que personalitzen als dos personatjes principals dels dos comptes, provoquen una sensació d'atenció en el lector; ja que tant la história de Vanka com la de La Joia són históries que existeixen en el mon actual, i ens fan pensar sobre el dos problemes que fan un final molt inesperat i tràgic.


    Eva Marin Sanchis. 1ºBATX A

    ResponElimina
  37. Destacaria d'aquests dos contes, la forma amb la qual els dos autors descriuen la tragèdia i la visió pesimista que tenen els personatges. Sobre "La Joia", m'ha sorprés la manera amb la qual la senyora Loisel vol aparentar el que no és i es converteix, així, en una persona manupuladora, que només es preocupa per ella mateixa.
    Sobre "Vanka", he sentit llàstima pel xiquet, ja que era tant inocent i de vegades
    l'innocència pot ser molt crue. Així el xiquet creu que la carta arribaàa al seu avi però els lectors se'n adonem que això serà una cosa impossible.
    M'ha agradat més el conte "Vanka", perquè encara que siga més trist, la manera de la qual actua el xiquet és més commovedora i el final és més inesperat i et dóna molt que reflexionar.

    Irene Marí Pascual. 1er BAT B

    ResponElimina
  38. El que destacaria dels dos contes és la quantitat de pesimisme que el final dels contes vol donar, que fa que pense que, encara que estigues bé normalment, pot ocòrrer qualsevol cosa que faça que les coses comencen a anar malament (com en el cas de "La Joia").

    Les lectures m'han fet pensar que hi ha valors com la inocència i el inconformisme que poden ser bons, però que poden ser roïns també, com en el cas d'aquestos contes.

    Si tinguera que escollir, em quedaria amb "La Joia" perque m'agrada més la història i el final inesperat que en l'altre conte.

    QUIQUE MATARREDONA SOLAZ. 1º BATX B

    ResponElimina
  39. En primer lloc, La joia és un conte que m'ha sorprés pel seu final completament inesperat i com tot el conte esta construït minuciosament per tal d'arribar aquest acabament. Tanmateix el càstig que pateix la protagonista em pareix molt dur, ja que sols per una nit de vanitat, es castigada amb deu anys de misèria. He llegit que Maupassant detestaba la hipocresia burgesa, que representa la protagonista, però em pareix massa.
    "Vanka", per la seua banda és un conte conmovedor per la innocència del protagonista i la seua incomprensió d'allò que li està succeint. He llegit a la introducció que Txèkhov tinguè un pare rígid que tractà amb brutalitat els seus fills i en aquest conte es reflecteix aquesta "expressió patètica de la infància infeliç".
    Els dos contes m'han agradat molt pel seu estil, les seues descripcions, el joc dels dos narradors en el cas de "Vanka" i el seu final inesperat. Però crec que em quede amb la joia, perquè vaig connectar millor amb la història.
    MAMEN GARCÍA 1r Bat A

    ResponElimina
  40. El que destacaria de aquestes dues histories seria que, tot i que les dos conten una tragèdia, però dir-ho de alguna manera, els dos autors tenen una forma diferent de narrar-la. Per una banda "la joia" esta narrada de una forma mes lleugera, mentre que Vanka, tot i estar contat de una forma freda, sense voler dramatitzar massa la narració, aconseguís endinsar-te dins la narració.

    Els conters em sugerisen, primer la joia, que abusar del inconformisme pot dur-te a una vida desgraciada. I Vanka que d’innocència pot dur-te la desgracia, però ajuda a conservar l'esperança.
    El que conter que més m’ ha agradat ha segut Vanka, per la forma narrativa, el que més m’ ha agradat de “la joia” es que la protagonista a la fi es torna més forta amb la mala experiència.


    Faida Navarro 1r-B

    ResponElimina
  41. El que més destacaría que ambdós comptes m'han cridat molt l'atenció per difernts motius: El conte de "La Joia" destaca la falsa personalitat de la senyora Loissel, el voler ser el que no ets. Cosa que al final de tot farà que la senyora Loissel siga una persona manupuladora, que només es preocupa per ella mateixa. En cambi, en el text de Maunpassant "Vanka", destacaría la hipocresia burgesa que representa la protagonista. Em pareixen dos textos molt reflexius però si tinguera que triar triaria el compte de Maunpassant perquè personalment m'agraden els textos inesperats i els textos que mereixen la pena.


    Inma Morales Tent. 1r-A

    ResponElimina
  42. M'agradaria dir que els dos contes tenen en comú que provoquen un final inesperat i a la vegada els dos tenen l'intenció de provocar certa tristessa en el lector.
    Per una banda en el conte de "La Joia" podem vore i comprobar com l'ambició pot més que altra cosa i al final acaba cobrant factura. Com podem vore que després de tot el temps que van estar esforçant-se la Senyora Loissel i el Senyor Loissel per a poder eixir endavant no tindrien que haver-lo fet, si hagueren sigut sincers.

    Per altra banda ens trobem amb el conte anomenat "Vanka" aquest llibre es massa trist, ja que el personatge d'un xiquet innocent i ingenu resulta produïr molta més llàstima. Sobretot quan ell intenta fer-ho tot bé, però no ho aconseguix.

    Els dos llibres m'han agradat, encara que estigueren plens de tristor i per una banda mostren una certa realitat, però els dos escritors ho interpreten d'una forma molt extremista.

    Belén Aznar Pascual 1r-A

    ResponElimina
  43. Ambdós contes m'han agradat molt,ja que a diferència del contes tradicionals estan plens de realisme, i fan una crítica implacable a la societat d'aquella època. Inciten a una posterior reflexió i tenen una estructura molt complexa ja que l'autor gaudeix de més llibertat i ens ofereix la seua visió personal.
    "La joia" té una temàtica molt diversa: les classes socials, els conflictes entre l'aparença i la realitat, la insatisfacció.. i més enllà de tot això, com arriba a condicionar la veritat el destí dels protagonistes. Ens fa plantejar-nos finals alternatius a causa de la ràbia i frustració que ens provoquen el seu final inesperat i sensació de desesperança.
    En canvi "Vanka" juga amb dobles veus com a recurs literari, i això ens permet llegir el conte desde dos perspectives: una més objetiva i una altra més personal que ens permet posar-nos en la pell d'un xiquet i ens transmet la seua innocènia i ingenuïtat.
    El que més m'ha agradat ha sigut el de "Vanka" perquè el final redobla la tristesa de la història, no deixà lloc a l'esperança, la carta mai arribarà al seu destí.

    Ana Bataller Alfonso 1r BAT B

    ResponElimina
  44. Els dos contes m'han agradat molt, encara que si haguera de triar, triaria ''Vanka'', la idea de les dos veus com a recurs literari em pareix molt interesant, a més ens donen diverses perspectives del conte, una perspectiva més freda y distant i un altra més innocent.
    Ambdós són contes molt distints, però tenen algo en comú, un final inesperat que provoca molta tristessa al lector.
    Per una banda poden llegir ''La joia'', que ens fa comprovar que el refràn 'la codicia rompe el saco' és real, ja que la senyora Loisel després de conseguir tant i demanar més, finalment per la seua vida.
    Per l'altra banda tenim ''Vanka'', que relata la trista història d'un xiquet que està comdenat a viure malament i que deposita totes les seus esperançes una carta que mai arrivarà.


    Violeta Ureña Buch 1rBAT B

    ResponElimina
  45. Dues històries allunyades de les fantasíes dels contes tradicionals tan tristes com realistes que s’han fet amb la nostra atenció i ens han fet reflexionar. La innocència dels personatges és qui porta el timó en ambdues històries. Aquesta innocència , es viu d’una manera diferent en cada conte en la mesura en que a ‘’Vanka’’ veiem la innocènciaen forma de manca d’experiència o de maduressa, la infantessa, i a ‘’La Joia’’, veiem la innocència en forma d’ingenuitat o credulitat. Aquesta innocència, arrela els dos contes i va prenent una forma o una altra depenent de la temática d'aquestos.
    ‘’La Joia’’ de Maupaussant, fa referència en tot moment a l’ideal de vida social de la época. Parla d’allò inalcançable però dessitjat. La mescla de l’enveja amb la insatisfacció social i les falses aparençes ens indueix a un final inesperat que dona un gir complet al conte. Per contra, al conte de ‘’Vanka’’, on la nostra empatía té un paper important, el final no és un final definitiu, ja que acaba amb ‘’…’’ que ens indica que no tot està perdut. La ila il•lusió de Vanka, la seva innocència i les seves ganes utòpiques de ser trobat, creen en nosalrtes una sensació de tendressa i pena que ens fan dessitjar que la carta arribe al seu destí.
    El timo d’aquestos contes, conduït per la innocència com ja he dit abans, no es dirigeix a cap altre port que a nosaltres. Ens vol fer obrir els ulls endinsant-nos en aquestes històries ja que, sense elements literaris, també ens poden ocòrrer a nosaltres.

    Mar Gutiérrez i Gargallo 1r P

    ResponElimina