Llegir a l’estiu

Per a mi, si de llegir es tracta, l’estiu és la millor estació de l’any. Com que no hi ha classe, estic més descansat i tinc més temps, i més ganes de llegir també. A més, me’n vaig de València, a Polinyà o a Navaixes, on les condicions ambientals per a la lectura són més propícies. De tota manera, els estius d’ara no es poden comparar a aquelles vacances tan llargues d’abans, aquells temps feliços, en què tornàvem a classe ben entrat l’octubre, i el setembre, a Navaixes, era tan agradable. L’estiu, però, té un inconvenient important: la calor. 

No m’agrada llegir a la platja. Estirat o assegut a la tovallola, se’m fa impossible trobar una posició mínimament confortable. Hi ha el recurs de dur alguna hamaqueta, que és el que solc fer, però no solen ser massa còmodes. Més inconvenients: hi fa massa vent i hi ha massa llum i, sobretot, no hi ha arbres! Una altra cosa és cala Turqueta, a Menorca, on els pins arriben fins a l’arena. Reconec que allí sí que m’ho vaig passar bé. Llegia i de tant en tant nedava una mica. No tenia hamaca, però m’hi vaig estar recolzat a la soca d’un pi.

A l’estiu, com més m’agrada llegir és davall d’un arbre, amb una ombra fresca i amb la llum degudament tamisada pel fullam. A Polinyà, ho faig davall de la carrasca que tenim al pati interior, hortus conclusus. L’arbre s’ha fet enorme. A Navaixes, al jardí, hi ha tres moreres que aquest estiu han entrallaçat definitivament les copes i han format una cova de verdor. És un lloc ideal. A la vesprada, després de dinar, hi arriba la marinada, encara que som al costat d’Espadà. El ventijol és fresc i la remor que fan les fulles dels arbres acompanya i bressa la lectura.