Presentacions, per Mar Vidal

Tot és qüestió de començar, de posar fil a l’agulla...

Tinc l’honor de presentar-me com a col·laboradora de la serp blanca. Encara no sé si creure-m’ho. Fa només uns mesos, les meues històries només eren un grapat de gargots amagats en un bloc de notes, i hui tinc el plaer de dirigir-me a uns lectors com vosaltres. He de dir que és una sensació estranya això de publicar el que escrius. És com si algú espiés el meus pensaments, com si algú em veiés nueta. Tanmateix, escric amb il·lusió, conscient de l’oportunitat que m’ha donat Enric i motivada a passar més temps amb un bolígraf a la mà. 

Enric m’ha suggerit que escriga sobre coses personals, anècdotes i reflexions. Supose que després de tants emails demanant-li consell literari, coneix molt bé el meu estil. Una manera d’escriure que he adoptat quasi sense adonar-me’n, entre descripcions perifèriques del meu barri i de la ciutat de València, que encara hui descobrisc a colp de pedal. Unes línies que s’han vist motivades per la música i tot allò que m’inspira un viatge en tren. La necessitat de compartir triomfs i desamors, cabòries i dèries. 

Només tracte d’escriure històries. 

Detectareu amb facilitat la meua debilitat pels adjectius massa i l’adverbi sempre. Per començar les frases amb un pot ser. Ja voreu el meu desencant per les afirmacions absolutes i la meua inclinació pels finals oberts. Sé que no aportaré res de nou a la literatura, encara que tampoc ho pretenc. Com diu Joan Borja, Escric. Sobre tot i sobre res: sobre la vida, exactament. 

Mar Vidal