Una il·lustració musical d’«Un son profund» i unes traduccions

Una il·lustració musical d'Un son profund? Com a mínim n'hi ha una, que m'ha fet conèixer el meu germà. Es tracta d'una peça de piano de Rossini que porta per títol Un profund sommeil, una de les peces que ell mateix anomenava «péchés de viellesse». 

Rossini es va retirar com a compositor als 38 anys, després de compondre 39 òperes en uns vint anys. L'última, Guillem Tell, el 1829. Al cap de poc es va establir a Passy, en una casa de camp, prop de París, i a partir d'aleshores diguem-ne que es va dedicar a ell mateix. De tant en tant, organitzava unes vetllades musicals els dissabtes a la nit que es van fer famoses. Rossini acostumava a compondre per a aquestes sessions petites peces, la majoria per a piano: els seus «pecats de vellesa». De tota manera, encara va compondre grans obres com l'Stabat mater (1841) i la Petite messe solennelle, estrenada el 1864. Va morir el 1868.

Us invite a sentir Un profond sommeil en la interpretació del pianista Alessandro Marangoni: 

I, si voleu, podeu llegir mentrestant una selecció de diverses traduccions dels versos 78-80 del cant XIII de l'Odissea, que em van donar la idea per al títol del meu llibre. Recordeu el context d’aquest passatge: Ulisses ha arribat al país perfecte i feliç dels feacis. Alcínous, el seu rei, li ofereix de casar-se amb la seua filla Nausica, però Ulisses no accepta. Alcínous, comprensiu, decideix ajudar-lo, l’omple de regals i ordena als seus mariners que el porten, en un viatge velocíssim i màgic, a Ítaca, després de parar-li un llit al vaixell. Ulisses arriba a Ítaca adormit. Els mariners feacis el deixen a la platja, juntament amb els regals, i se’n tornen. En aquest episodi central de l’Odissea hi ha una paradoxa formidable: Ulisses, que ha sobreviscut a tants perills gràcies a l’astúcia i a la seua vigilància, fa el darrer pas de mar adormit, confiat a uns mariners que ni són els seus. Així s’esdevé aquest episodi central, que obsessionava Carles Riba per les seues implicacions profundes i que va refer en la setena elegia de les Elegies de Bierville. 

Ací teniu aquests versos en diverses traduccions, algunes en vers i altres en prosa:

Mentre, vinclant-se endavant, xarbotaven la mar amb les pales,

un son suau, deliciós, li va caure damunt les parpelles,

un son profund, tan profund com seria la mort, i dolcíssim.

    (Traducció de Joan Francesc Mira)

Quan, vinclant-se, ja feien saltar l’escuma amb les pales,

li va caure damunt les parpelles un son sense pena,

sense surt, que talment semblava una mort molt tranquil·la.

    (Traducció de Carles Riba)

Mentre ells, en inclinar-se, colpejaven la mar amb el rem, li va caure a les parpelles un son pesat, dolcíssim i profund, molt semblant a la mort.

    (Traducció de Joan Alberich)

They cast off the cable from its ring-stone and bent to their work, spuming the sea with their oar blades: while a sleep that was flawless closed down upon the eyes of Odysseus —a most sweet sleep, profound, and in semblance very near to death.

    (Traducció de T.E. Lawrence)

Los otros se sentaron por orden en sus bancos, desataron de la piedra agujereada la amarra del barco e inclinándose, azotaron el mar con los remos.Mientras caía en los párpados de Odiseo un sueño profundo, suave, dulcísimo, muy semejante a la muerte.

    (Traducció de Lluís Segalà)

en ordre, les rameurs prirent place à leurs bancs ; de la pierre trouée, on détacha l'amarre, et bientôt, reins cambrés, dans l'embrun de l'écume, ils tiraient l'aviron. Mais déjà sur ses yeux, tombait un doux sommeil, sans sursaut, tout pareil à la paix de la mort 

    (Traducció de Victor Bérard)

Et, s'étant assis en ordre sur les bancs, ils détachèrent le câble de la pierre trouée ; puis, se courbant, ils frappèrent la mer de leurs avirons, Et un doux sommeil se répandit sur les paupières d'Odysseus, invincible, très-agréable et semblable à la mort.

    (Traducció de Leconte de Lisle)

Sedendo in fila, sferzano co’ remi

Al mar canuto il dorso. Un sonno intanto

Soave, placidissimo, profondo, 

Un sonno che alla morte somigliava,

Su le pupille dell’eroe discese.

    (Traducció de Paolo Maspero)