867
Melancolia: quan es passen penes que no tenen nom.
869
Escrivint. No se sap què es volia dir fins que no s'ha dit. En tota idea, en efecte, la paraula que n'és l'expressió és la que la completa, la que li dóna 1'existència, ja que és per ella que surt a la llum, l'única cosa que fa que in lucem prodit.
870
És una cosa natural sentir-nos alleujats dels nostres mals quan els hi hem donat un nom, sigui quin sigui. No sé ben bé si això és útil en si mateix i per si mateix, però sé que és una cosa molt natural i en conseqüència molt raonable. Fixeu-vos, us ho prego, que la primera pregunta que fem sempre quan veiem patir els altres o quan patim nosaltres és demanar-nos: «Què té? -Què tinc?».
885
El raonament només és bo en les matèries que no ens hi veiem ni gota. És el veritable bastó del cec.
888
La raó no és [...] una facultat, sinó una qualitat de l'home. És una espècie de moderació en l'esperit, de capacitat de suspendre la pròpia acció i el propi judici, de mantenir-se en observació, en equilibri, etc. Pertany, i per la mateixa raó que la moderació de la qual vós heu parlat tan bé, a la nostra essència i a la nostra naturalesa.
890
Reconèixer que ens hem equivocat és tenir raó.
900
Hem de presumir de ser raonables, però no de tenir raó.
920
La injustícia només pot ser suficientment castigada per la injustícia, perquè no hi ha res tan cruel com sofrir-la.
945
L'odi del mal pot arribar a tornar els homes perversos si és massa fort, massa dominant, massa sol (per dir-ho així) entre els nostres altres sentiments. I és així com l'inspiraven els nostres llibres quan només presentaven a la nostra atenció les desgràcies vinculades a certs abusos. D'aquí va venir aquella monstruositat d'esdeveniments dels quals vam ser testimonis. Unes lliçons violentes d'humanitat van ser seguides per unes crueltats espantoses. La pietat es va convertir en ràbia. Hom va massacrar Lluís XVI, la seva germana i tot allò que França tenia de més virtuós, per un ferotge amor pels negres d'Amèrica i per un ferotge horror per la nit de sant Bartomeu. Els quadres massa enèrgics i massa repetits de la humanitat sofrent van tornar els cors inhumans. El patetisme exagerat és per als homes una font funesta d'enduriments. [...]
Tot acusat va ser tingut per innocent; ben aviat tot acusador va ser tingut per virtuós.
947
D'aquells que amb el món no en tenen prou: els sants, els conqueridors, els poetes i tots els aficionats als llibres.
948
Inventar, és trobar, si s'inventa bé. Crear, en la seva significació rigorosa, no pot dir-se de l'home en un bon sentit: només creem quimeres
956
L’home que s’hi veu necessita cent vegades menys raonaments que un cec. Aquest, a cada palpeig del seu bastó, es veu obligat a recórrer a les induccions, a les conjectures. L’altre mira i deixa passar.
1043
Que l'esperit filosòfic d'ells no ha estat més que un esperit de contradicció aplicat als costums i a les lleis. -Que l'esperit d'assentiment és portat per l'estudi, l'experiència i el saber, que fan conèixer les raons i els avantatges del communis omnium consensus. -Que l'esperit de contradicció no demana cap treball, que allunya de tot estudi aprofundit, que depèn de la voluntat, que és còmode, però funest, però destructor. -Que, al contrari, l'esperit d'assentiment vol més intel·ligència, més observació, més treball, més saber; que és laboriós, però útil, però benefactor, conservador, reparador.
1075
Sí, entra inevitablement en la composició de tota felicitat perfecta la idea d’haver-la merescuda.
1141
Sempre se suporta fàcilment un poder que s’espera poder exercir algun dia.
1142
El ceptre de l’autoritat paterna. I la meva observació sobre Homer: tot ceptre, a l’origen, és un bastó.
1161
Podem dir a un home savi: «Sou boig». Podem dir a un home intel·ligent: «Sou un ase». ¿Però com ens ho fem per dir a un ase que és un ase i a un boig que és un boig?
1181
La tinta i el paper no s'han de fer servir com l'aire i la veu. No hem d'obligar a escoltar-nos massa estona aquells que no se'ns poden escapar. Alguns procuren molt més explicar el seu pensament que fer-lo entendre. Però només cal fer-lo entendre.
1188
Cal saber entrar a les idees dels altres i cal saber-ne sortir. Cal saber sortir de les pròpies, i cal saber tornar-hi a entrar.
1202
No hi ha res millor que un entusiasme que té raó.
1270
És una gran veritat que hi ha errors invencibles que no s’han d’atacar mai.
1323
Hem de tractar les nostres vides tal com tractem els nostres escrits, possar d’acord, en harmonia, el punt mig, la fi i el començament. Per a això necessitem esborrar-ne moltes coses.
1333
…carregats amb el pes insuportable de nosaltres mateixos.
1369
El final de la vida és amarg.
Joseph Joubert, Pensaments. Traducció de Joan Casas. Ed. Proa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada