Horaci no tingué més que una petita terra, més aviat magra, pedregosa, un rost de vinyes, a Licenza. Per a anar vivint, en tingué prou amb una petita casa —com per a la poesia la breu estrofa alcaica. La calma que produeix la propietat del pur necessari dóna a la vida un sentit d’immobilitat, n’elimina la vanitat transcendent. Això fou, em sembla, Horaci: un home desproveït de vanitat transcendent.
Josep Pla, Les hores (OC, 20)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada