Els homes tirats cap endins, els introvertits, no serveixen per a res, no serveixen ni per a ajudar-vos a ben morir. En aquell moment es guarden les paraules i queden muts com un mussol. Les reserven per a la pròxima vegada, és a dir, per al dia del Judici Final. En una societat com la catalana, que és una societat comercial, el nombre d’introvertits és enorme, i per això hi ha sempre flotant a Barcelona aquell silenci de morgue, aquella discreció de l’home que no es vol comprometre —que no es vol comprometre ni amb ell mateix—, aquella taciturnitat de l’envejós que rumia la jugada.
Josep Pla, Retrats de passaport (OC, 17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada