Tres fragments d’una novel·la

Poc abans de començar les vacances vaig llegir El joc seriós, de Hjalmar Söderberg, publicada per Viena Edicions en la col·lecció «El cercle de Viena». Més endavant intentaré escriure una ressenya d’aquesta novel·la de Söderberg, de qui també podem llegir en català El doctor Glas, que vaig comentar en Un son profund. Ara només voldria reproduir-ne uns fragments molt breus, que m’han fet gràcia.

Al començament de la novel·la, Arvid, el protagonista, ha començat a treballar com a periodista i al cap de poc s’estrena com a crític musical amb una ressenya sobre un concert. Però té escrúpols de publicar-la, perquè ell mateix troba que és massa feridora i sarcàstica. El seu superior al diari, en canvi, s’hi mostra entusiasmat i li diu que no li sàpiga mal, perquè «a la gent no li agrada gaire llegir com s’elogia els altres. A més, aquells a qui van destinats els elogis mai no en tenen prou, i els altres sempre en senten enveja. Però si un crític deixa un actor o una cantant com un drap brut, aleshores només es disgustarà una persona, i tots els altres contents. En conseqüència: no tinguis cap recança a criticar! Hem d'intentar repartir una mica de felicitat i alegrar l'existència de la gent!» Quan vaig redactar l’entrada Està bé carregar-se un llibre?, encara no havia llegit la novel·la de Söderberg. Si no, hauria aprofitat aquest fragment, que, cinisme a banda, aporta un punt de vista a considerar. 

Un altre fragment, més breu encara, és aquest diàleg entre Arvid i Lydia, la seua amant:

«—En què penses? — li va preguntar ella llavors. 

—En res... 

—O sigui, en una cosa que jo no puc saber?» 

Per acabar, aquesta parrafada del narrador contra els poetes: «No... Ell no era poeta. La seva visió del món era massa àrida, massa sòbria. Li faltava la feliç capacitat, necessària per fer poesia, d’autoenganyar-se i extasiar-se amb les seves pròpies il·lusions. I potser també l'absoluta manca d'escrúpols dels poetes! Per descomptat que un poeta pot tenir algun tipus de consciència, però sempre serà de la mena més laxa que existeixi». 

Quede clar que tot això ho diu Hjalmar Söderberg. Jo no hi tinc res a veure.