Una nota sobre un retrat de passaport de Josep Pla

Ara fa ja més de dos anys, vaig publicar en aquest bloc dues entrades sobre Retrats de passaport, de Josep Pla (Una nota sobre «Retrats de passaport» de Josep Pla i Encara unes notes disperses sobre els «Retrats de passaport» de Pla). En un comentari a una d’aquestes entrades, un lector del bloc, Joan Plana, em va fer la següent observació sobre el retrat de l’autor teatral Jaume Piquet que apareix en el volum de Pla: «Tinc un dubte sobre un retrat: el d´en Jaume Piquet. No em lliga res. Ni la data (tardor de 1927 i en Piquet mor abans de 1900), ni el nom dels Pastorets que va escriure en Piquet, ni quins són aquests Pastorets dels que n´apunta retalls molt potents, ni que no hi hagi cap referència al teatre d´en Piquet, l'Odeon. De quin Jaume Piquet parla en Pla?» 

La veritat és que no hi havia caigut. Pla afirma que Pujols li va presentar Piquet el 1927, però Piquet va morir el 1896. És ben sabut que en qüestions de dates Pla no és gens de fiar, però en aquest cas més que d’una d’una inexactitud es tracta d’una mistificació. Un altre fet estrany, com m’ha remarcat Joan Plana en un correu recent, és que Pla, «només parlés d'uns Pastorets quan en Piquet, al teatre Odeon, era el rei del sang i fetge de finals del XIX». 

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, Jaume Piquet es va dedicar a partir del decenni del 1870 a una producció molt abundant de peces teatrals de circumstàncies, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, sense pretensions literàries. Va ser empresari del Teatre Odeon, que proveïa quasi totalment amb les seues obres, i amb el qual va guanyar diners i una gran popularitat. Recentment, Adesiara ha reeditat una de les peces més populars de Piquet, La monja enterrada en vida, obra que es fa ressò d’una de les llegendes urbanes més truculentes de la Barcelona vuitcentista. 

Joan Plana m’ha dit que segueix sense aclarir res sobre aquesta incongruència del retrat de Piquet, però que se li ha acudit de fer-ne un conte. Ha estat tan amable d’enviar-me’l i m’ha donat permís per reproduir-lo en la serp blanca. Podeu llegir-lo en l’entrada següent. Us el recomane!