Carlota Garrido m’ha cridat l’atenció sobre un llibre de narrativa periodística, Zona de obras, d’una periodista argentina que es diu Leila Guerrero, sobretot pel capítol titulat «El bovarismo, dos mujeres y un pueblo de la Pampa». Podeu llegir-lo complet clicant-ne l’enllaç. És un text molt atractiu, que combina l’autobiografia i la crítica literària, oferint una visió original de Madame Bovary a partir d’una sèrie de connexions i bifurcacions entre Emma Bovary, una periodista argentina —l’autora— i la dona d’un farmacèutic.
Leila Guerrero fa referència en la seua narració a un article de l’escriptor xilè Rafael Gumucio, Contra Flaubert, que també es pot llegir online. Per a Gumucio, Madame Bovary és «una venganza contra su padre, contra sus tíos, contra toda la ciudad de Rouen y sus alrededores pero, más ampliamente aún, es una novela contra la gente que trabaja y tiene hijos, contra las mujeres infieles, pero también contra los hombres fieles, contra los libros, contra las monjas, contra los republicanos, contra las carretas de bueyes, los jueces, los boticarios y contra la ley de gravedad».
Fantàstics, els dos textos que indiques. Des que vaig llegir Madame Bovary, vaig quedar impressionada, i m'interessa aquesta mena de textos que circulen al voltant del personatge - Emma- i de Flaubert. Hi ha un assaig de Daniel Pennac - Comme roman- en què l'autor comenta els drets del lector, un d'ells és el Dret al bovarisme. Altra cosa és el Flaubert era un personatge molt especial.
ResponElimina