Amic i company a l’institut, Vicent Torres és autor d’una obra poètica que en bona part resta inèdita. En poc temps, però, ha publicat tres reculls: La mar i els blaus (2013), Poemes de la llum (2013) i, ara, Celebració (2015), amb què ha obtingut el 17è premi de poesia Jaume Bru i Vidal de la Ciutat de Sagunt, publicat per Onada Edicions. Vaig llegir Celebració fa cosa de dos anys, quan Vicent Torres me’n va passar amablement el mecanoscrit. Em va agradar molt i li ho vaig dir, sense necessitat d’esforçar-me a quedar bé. Ara l’he tornat a llegir i he confirmat la impressió d’aquella primera lectura.
El títol del recull apunta tant a l’estructura del llibre —que ressegueix l’ordinari litúrgic de la missa—, com a l’actitud vital que el recorre de cap a cap. Celebració combina dues veus: la del poeta i la d’un heterònim —Vicent Albert. En una carta d’aquest s’hi expressa amb gran claredat i precisió la poètica que s’encarna en aquest llibre: «Saps que per a mi la poesia troba l’arrel no sols en la paraula i la melodia que l’envolta, per a mi va molt més enllà. Hi ha un veritable misteri, una esplendor en les coses belles que m’embolcalla, un foc encés revestit d’una senzillesa quasi lírica i imperceptible que m’arrossega. Aquesta mena de sortilegi és el que sempre he buscat, és el poeta com a bard i això ho he recercat en tots els aspectes de la meua vida; mal que de vegades em fa sentir talment com un ésser expulsat, o més aviat, desterrat, amb el sentit de mancança de terra. Per aquest motiu esbrine una poesia d’índole ministerial, una poesia que en si mateixa continga i expose aquella realitat transcendent i que jo percep tan a prop de mi. Una poètica que participa d’un cert ressò litúrgic més lluny, s’esdevé en pròpia litúrgia…»
Al llarg del llibre la pregària es combina i s’alterna amb l’exaltació o la lloança, les dues formes més intenses de la poesia religiosa. Un exemple de pregària és el poema que porta per títol «Que la seua llum banye»:
Que la seua llum banye
cada racó de la meua pell
com degotim que es belluga
per l’anvers i el revers
d’una vida sotmesa
al caliu de la terrra,
al fragor de les aigües,
que dels ossos estèrils
em brolle el ver verb.
«Contemple en silenci», en canvi, és una mostra de lloança, de celebració tout court:
Contemple en silenci
aquest horitzó nou
que m’has obert,
la mirada que mitiga
el sentiment reclòs,
l’alé que refrigera
la meua pell
prenyada amb flor
de melangia,
i un camí verge
mai no trepitjat
per criatura alguna,
celebrat amb llum,
estelat de roselles
però sense retorn,
ple d’enyorança.
L’agraïment em brolla
però el buit m’esglaia
i no puc ocultar-ho
i malgrat tot,
lloaré el teu nom,
per sempre el lloaré.
Per sempre més.
Aquesta edició de Celebració inclou un pròleg de Conxa Garcia Henares, que és tota una invitació a fer una lectura en profunditat d’aquest llibre. Hi ha tota una xarxa densa de referències i motius religiosos, filosòfics i literaris, que queda dissimulada, en una primera lectura, per la transparència del cant. Com assenyala l’autora del pròleg, «es tracta de poemes que cal llegir i rellegir perquè per sota una senzillesa formal, hi ha una gran complexitat. Torres hi parla de l’home en la seua perplexitat davant un amor, humà i diví, viscut des de la Mediterrània, des de la tradició bíblica, des de l’herència grega o la lírica àrab», que «és celebrat tant en el present com en els precs subjuntius de l’hipotètic futur».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada