Setembre, the yellow leaf

El passat cap de setmana haurà estat l’últim d’aquest estiu a Navaixes. Divendres de vesprada, quan hi vaig arribar, feia una mica de fresca. Sobre el cel d’un blau intens, mineral, sense ni un tel de calitja, els núvols s’estiraven i es desfeien. La muntanya de Rascanya semblava més a prop. Una mica abans de pondre’s, el sol la va inflamar de sobte amb una llum intensa, daurada, oliosa. Va durar poc. Després, els pins es van enfosquir i tot va començar a agrisar-se.

Setembre és el millor mes de l’any, si no fos perquè hem d’anar a escola. A escola o al que siga. Com fa dir Martorell en un pas del Tirant a l’emperadriu, quan sent que el seu marit truca a la porta de l’habitació on s’està amb el jove Hipòlit, «en aquest món no es pot atényer un goig complit».

L’endemà, al matí, em vaig acomiadar del meu lloc de lectura davall de les moreres, que ja estan començant a perdre la fulla. A terra, n’hi havia algunes d’un groc intens, sense gens de rovell, que em van fer venir a la memòria aquells versos de Macbeth, en l'acte cinquè: «I have lived long enough. My way of life / Is fall'n into the sere, the yellow leaf». Sagarra tradueix així aquests dos versos i els que segueixen: «Ja he viscut prou; el meu camí de vida / s’inclina a la tardor, i les fulles grogues, / i tot el que acompanya la vellesa, / el respecte, l’amor, l’obediència / i els amics acoblats, no puc pretendre-ho». La traducció és efectiva, però no em convenç del tot; «the yellow leaf» és una aposició de «sere», de tardor. Sagarra, a més de desfer el singular de l’original, desfà també l’aposició i la lliga amb una conjunció als versos següents. Em té igual. Per a mi el Shakespeare de Sagarra és intocable i no se’n parle més. 

Davall de les moreres s’hi estava tan bé que donava ganes de no fer res. Vaig començar a llegir The Ulysses Theme, de W.B. Stanford, un llibre clar i intel·ligent, tònic. Llegia seguit seguit, sense esforç; de tant en tant, subratllava amb plaer algun fragment. Un altre llibre que podré aprofitar en el curs de literatura universal de l’Octubre. La lectura, l’ombra davall de les moreres, el silenci i la solitud em produïen una sensació de benestar fisic molt agradable.