Ahir vam acabar de comentar Anna Karènina en el curs de literatura universal. Si tinc temps, ja us contaré alguna cosa d’aquesta última sessió en una pròxima entrada. A la setmana que ve introduirem la segona línia del curs, La literatura del jo, amb el tercer llibre dels Assaigs de Montaigne (en la traducció de Vicent Alonso, editada en labutxaca), que és el més interessant i més personal dels tres. Quan acabem, passarem a El quadern gris, de Josep Pla, però abans tractarem també altres escriptors importants que es poden incloure en el que s’ha anomenat la literatura dels moralistes —la flor de la literatura de França, en paraules de Pla—, tots ells descendents per un costat o altre de l’autor dels Essais.
Reconec que la lectura de Montaigne pot presentar alguna dificultat a causa del seu estil sinuós i elíptic. Aquest estil, però, forma part del seu encant. I no us preocupeu. No és imprescindible haver llegit prèviament tot el llibre tercer dels Assaigs per seguir les sessions del curs que li dedicarem. No comentarem sistemàticament els assaigs complets, de cap a cap, ni ganes!, sinó que anirem botant alegrement d’un a altre, aturant-nos en fragments breus que admeten una lectura autònoma, flexible i fragmentària. Ja en parlem dimarts que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada