CANÇÓ D’AMOR
Sento allò que els altres no senten,el fregadís d’un peu nu sobre el vellut.
Els sospirs sota el lacre d’una carta,
la vibració d’una corda que no vibra.
Quan de vegades fujo de la gent
veig allò que els altres no veuen.
L’amor que, guarnit de rialles,
s’amaga a les pestanyes dels ulls.
Quan encara té un floc de neu als cabells
ja veig florir una rosa al matoll.
M’ha semblat sentir l’amor que fugia
quan per primer cop uns llavis han besat els meus.
Qui frustrarà, però, la meva esperança?
—ni la por del desengany
veig allò que els altres no veuen.
L’amor que, guarnit de rialles,
s’amaga a les pestanyes dels ulls.
Quan encara té un floc de neu als cabells
ja veig florir una rosa al matoll.
M’ha semblat sentir l’amor que fugia
quan per primer cop uns llavis han besat els meus.
Qui frustrarà, però, la meva esperança?
—ni la por del desengany
no m’allunyarà de tu. Més bell
florirà si més gran és la follia.
florirà si més gran és la follia.
Jaroslav Seifert (1901-1986)
(Jaroslav Seifert, El crit dels fantasmes i altres poemes. Llibres del Mall. Traducció de Monika Zgustová)
(Jaroslav Seifert, El crit dels fantasmes i altres poemes. Llibres del Mall. Traducció de Monika Zgustová)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada